Un element crucial són les tècniques psicomètriques modernes, que permeten mesurar els canvis.Un elemento crucial son las técnicas psicométricas modernas, que permiten medir los cambios.

Els reptes en la rehabilitació neuropsicològica del dany cerebral adquirit passen per garantir que les teories sobre com funciona el cervell es traslladen als clínics perquè aquests puguin decidir què fer i com avaluar. En unes jornades de l’Institut Guttmann Andrew Bateman, director d’Investigació del Centre de Rehabilitació Neuropsicològica Oliver Zangwill i professor en el Departament de Psiquiatria de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, ha explicat que “l’avaluació de les millores és clau i, específicament, si milloren els aspectes rellevants per a ells, perquè és molt fàcil per nosaltres els clínics dir que són més ràpids o més forts. Però si aquestes millores no suposen canvis significatius en la vida dels pacients, estem fallant en la tasca “.

Per aquest motiu, Bateman considera que s’ha de prestar atenció a les experiències dels pacients ia com se senten, amb l’establiment d’objectius que permetin que es compleixin les seves expectatives. D’aquesta manera, se li proporciona el suport perquè aconsegueixi els seus reptes diaris. “És un gran repte, perquè per a nosaltres és fàcil que els pacients aprenguin llistes de paraules ràpidament o fer mots encreuats. Però si aquests no són els seus objectius, perquè el que de debò volen és ser una millor àvia o un millor pare, hem de ser capaços de ajudar-los perquè ho aconsegueixin. I, en aquest context, no s’han d’oblidar les emocions i com se senten perquè, sovint, la depressió, l’ansietat i la por són barreres al seu progrés “.

Un element crucial són les tècniques psicomètriques modernes, a aplicar en la rehabilitació, ja que permeten mesurar de manera més precisa els canvis en els pacients. “És fàcil que ens sentim seduïts per test que no han estat validats. I el mateix pot succeir amb la tecnologia: es pot arribar a pensar que la pròxima solució és la tecnològica. I potser ho sigui i vingui de la mà d’Internet o de l’electrònica moderna. Però sempre em pregunto quin és el seu objectiu i si ajuden a que s’aconsegueixi “.

Segons la seva opinió, s’ha avançat molt en diferents camps de la rehabilitació física, amb excel · lents cadires de rodes, bipedestadores i pròtesis per a membres amputats, “però ara necessitem pensar en pròtesis cognitives, amb tecnologia com la càmera, que permet al pacient gravar el seu dia a dia. Així, tenen un record del que han fet. És un exemple clar d’aquest tipus de pròtesi, de manera que es pot proporcionar un abordatge diferent als pacients que han perdut la memòria, amb una pròtesi en comptes de entrenar “.

Salut cognitiva
Per Elkhonon Goldberg, professor de Neurologia a la Universitat de Nova York, la integració de la neurociència cognitiva i les tecnologies de la informació i la comunicació estan portant a una nova era per a la rehabilitació. “S’està convertint cada vegada més en salut cognitiva, de manera que s’està arribant al públic en general ia la cultura massiva. Aquestes idees que els exercicis cognitius milloren la funció en la població general es basen en les noves troballes de la neuroplasticitat. I és possible, a més, gràcies a l’aparició de nova tecnologia basada en la xarxa “.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/actualidad/rehabilitacion-neuro-psicologica-personalizada

 

TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE

Los retos en la rehabilitación neuropsicológica del daño cerebral adquirido pasan por garantizar que las teorías sobre cómo funciona el cerebro se trasladan a los clínicos para que estos puedan decidir qué hacer y cómo evaluar. En unas jornadas del Instituto Guttmann Andrew Bateman, director de Investigación del Centro de Rehabilitación Neuropsicológica Oliver Zangwill y profesor en el Departamento de Psiquiatría de la Universidad de Cambridge, en Inglaterra, ha explicado que “la evaluación de las mejoras es clave y, específicamente, si mejoran los aspectos relevantes para ellos, porque es muy fácil para nosotros los clínicos decir que son más rápidos o más fuertes. Pero si estas mejoras no suponen cambios significativos en la vida de los pacientes, estamos fallando en la tarea”.

Por este motivo, Bateman considera que debe prestarse atención a las experiencias de los pacientes y a cómo se sienten, con el establecimiento de objetivos que permitan que se cumplan sus expectativas. De este modo, se le proporciona el apoyo para que logre sus retos diarios. “Es un gran reto, porque para nosotros es fácil que los pacientes aprendan listas de palabras rápidamente o a hacer crucigramas. Pero si esos no son sus objetivos, porque lo que de verdad quieren es ser una mejor abuela o un mejor padre, tenemos que ser capaces de ayudarles para que lo logren. Y, en este contexto, no deben olvidarse las emociones y cómo se sienten porque, a menudo, la depresión, la ansiedad y el miedo son barreras a su progreso”.

Un elemento crucial son las técnicas psicométricas modernas, que deben aplicarse en la rehabilitación, ya que permiten medir de manera más precisa los cambios en los pacientes. “Es fácil que nos sintamos seducidos por test que no han sido validados. Y lo mismo puede suceder con la tecnología: se puede llegar a pensar que la próxima solución es la tecnológica. Y quizá lo sea y venga de la mano de internet o de la electrónica moderna. Pero siempre me pregunto cuál es su objetivo y si ayudan a que se logre”.

En su opinión, se ha avanzado mucho en diferentes campos de la rehabilitación física, con excelentes sillas de ruedas, bipedestadores y prótesis para miembros amputados, “pero ahora necesitamos pensar en prótesis cognitivas, con tecnología como la cámara, que permite al paciente grabar su día a día. De este modo, tienen un recuerdo de lo que han hecho. Se trata de un ejemplo claro de este tipo de prótesis, por lo que se puede proporcionar un abordaje distinto a los pacientes que han perdido la memoria, con una prótesis en vez de entrenarla”.

Salud cognitiva
Para Elkhonon Goldberg, profesor de Neurología en la Universidad de Nueva York, la integración de la neurociencia cognitiva y las tecnologías de la información y la comunicación están llevando a una nueva era para la rehabilitación. “Se está convirtiendo cada vez más en salud cognitiva, por lo que se está llegando al público en general y a la cultura masiva. Estas ideas de que los ejercicios cognitivos mejoran la función en la población general se basan en los nuevos hallazgos de la neuroplasticidad. Y es posible, además, gracias a la aparición de nueva tecnología basada en la red”.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/actualidad/rehabilitacion-neuro-psicologica-personalizada