Una nova investigació suggereix que els bacteris que viuen a l’intestí intervenen, encara que sigui de forma mínima, en l’activitat de les cèl·lules del cervell implicades en el control de la inflamació i la neurodegeneració. Gràcies a l’ús de models preclínics i mostres de pacients amb esclerosi múltiple, es va comprovar que els canvis en la dieta i en la flora intestinal poden influir en els astròcits cerebrals i, en conseqüència, en la neurodegeneració.

Una nueva investigación sugiere que las bacterias que viven en el intestino intervienen, aunque sea de forma mínima, en la actividad de las células del cerebro implicadas en el control de la inflamación y la neurodegeneración. Gracias al uso de modelos preclínicos y muestras de pacientes con esclerosis múltiple, se comprobó que los cambios en la dieta y en la flora intestinal pueden influir en los astrocitos cerebrales y, en consecuencia, en la neurodegeneración.

Els investigadors van realitzar anàlisi de l’expressió transcripcional dels astròcits en un model de ratolí d’esclerosi múltiple i van identificar una via molecular implicada en la inflamació. Així, les molècules derivades del triptòfan (un aminoàcid) actuen sobre aquesta via i, quan aquestes molècules són més presents, els astròcits són capaços de limitar la inflamació del cervell. De fet, es van descobrir nivells baixos d’aquestes molècules de triptòfan en mostres de sang de pacients amb esclerosi múltiple, de manera que els científics creuen que dèficits en la flora intestinal, en la dieta o en la capacitat d’absorció o de transport de l’intestí poden dur a mancances que contribueixen a la progressió de la malaltia.

En conclusió, s’ha demostrat per primera vegada que la dieta i els bacteris intestinals col·laboren per produir metabòlits que viatgen per la circulació fins al sistema nerviós central per tal de regular la inflamació i la neurodegeneració, la qual cosa pot ser útil en el desenvolupament de possibles dianes terapèutiques per patologies relacionades amb els processos inflamatoris, com l’esclerosi múltiple.

 

[Nat Med 2016]
Rothhammer V, Mascanfroni ID, Bunse L, Takenaka MC, Kenison JE, maig L, et al.

Los investigadores realizaron análisis de la expresión transcripcional de los astrocitos en un modelo de ratón de esclerosis múltiple e identificaron una vía molecular implicada en la inflamación. Así, las moléculas derivadas del triptófano (un aminoácido) actúan sobre esta vía y, cuando estas moléculas están más presentes, los astrocitos son capaces de limitar la inflamación del cerebro. De hecho, se descubrieron niveles bajos de estas moléculas de triptófano en muestras de sangre de pacientes con esclerosis múltiple, por lo que los científicos creen que déficits en la flora intestinal, en la dieta o en la capacidad de absorción o de transporte del intestino pueden llevar a carencias que contribuyen a la progresión de la enfermedad.

En conclusión, se ha demostrado por vez primera que la dieta y las bacterias intestinales colaboran para producir metabolitos que viajan por la circulación hasta el sistema nervioso central con el fin de regular la inflamación y la neurodegeneración, lo cual puede ser útil en el desarrollo de posibles dianas terapéuticas para patologías relacionadas con los procesos inflamatorios, como la esclerosis múltiple.

 

[Nat Med 2016]
Rothhammer V, Mascanfroni ID, Bunse L, Takenaka MC, Kenison JE, Mayo L, et al.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.revneurol.com/sec/RSS/noticiaImprimir.php?id=5736

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.revneurol.com/sec/RSS/noticiaImprimir.php?id=5736