EL FACTOR AMBIENTAL podria ser IMPORTANT

L’esclerosi múltiple podria estar relacionada no només amb el cervell, sinó també amb l’intestí. És un dels punts destacats del Ectrims, segons Celia Orella-Guevara, de l’Hospital La Pau, de Madrid.EL FACTOR AMBIENTAL podría ser IMPORTANTE

La esclerosis múltiple podría estar relacionada no sólo con el cerebro, sino también con el intestino. Es uno de los puntos destacados del Ectrims, según Celia Oreja-Guevara, del Hospital La Paz, de Madrid.

Com pot influir el medi ambient en l’esclerosi múltiple (EM)? Científics de l’Institut de Neurobiología Max Planck, a Munic (Alemanya), estan tractant de trobar la relació. Parteixen de la següent afirmació: el medi ambient influeix en la dieta dels individus i tant el que ens envolta com el que mengem conformen la flora intestinal bacteriana. La investigació, coordinada per H. Wekerle, director de l’institut alemany, ha estat destacada com un dels punts candents del V Congrés del Comitè Europeu per al Tractament i la Investigació de l’Esclerosi Múltiple (Ectrims, en les seves sigles en anglès), celebrat en Ámsterdam (Holanda), segons Celia Orella-Guevara, de l’Hospital La Pau, de Madrid, i coordinadora del

 

Grup de Malalties Desmielinizants de la Societat Espanyola de Neurologia.
El treball ha consistit en la modificació genètica del model de l’esclerosi múltiple en rates, la encefalomielitis al·lèrgica experimental (EAE), evitant que tinguessin flora intestinal. Amb l’objectiu de comprovar la influència de factors ambientals com el clima, van enviar aquestes rates a diferents països, donant-los menjar típic de cada lloc, i van arribar a la conclusió que cada rata desenvolupava una flora intestinal diferent, descobrint a més que en alguns llocs les rates es recuperaven més fàcilment de la EAE. A partir d’aquí, s’estan desenvolupant assajos clínics provant dos antibiòtics, entre els quals es troba la vancomicina, per comprovar si tractant als pacients amb aquests fàrmacs milloraria la malaltia. “Encara que de moment hi ha pocs resultats, és una investigació important i, si es justifica, probablement, a part de tractar la malaltia amb inmunomoduladores, la tractaríem també amb antibiòtics”, comenta Orella-Guevara.
“Al congrés s’han presentat fàrmacs orals que milloren la qualitat de vida, i dos simptomàtics per tractar la espasticidad i la marxa”
Tractaments futurs

Durant el congrés també s’han presentat resultats de tractaments orals que està previst que s’acceptin entre 2013 i 2014. Els estudis Allegro i Bravo amb laquinimod han conclòs que no redueix molt els brots, però sí actua en la discapacitat, millorant-la fins a en un 40 per cent. “L’important d’aquest medicament és que sembla que no té efectes secundaris i que es pot utilitzar com neuroprotector en combinació amb altres fàrmacs”. D’altra banda, el Temso, estudi en fase III de la teriflunamida, ha revelat que la seva eficàcia en la reducció de brots és semblada a la dels injectables (un 30 per cent).

El tercer tractament oral serà el BG12, que redueix els brots en un 50 per cent i es tracta d’un fàrmac derivat de l’arsenal terapèutic empleat en la psoriasis, per la qual cosa haurà d’administrar-se tres vegades al dia. Segons explica l’especialista, de vegades té efectes gastrointestinals i hi ha pacients que al principi no ho toleren. A més, està en marxa el desenvolupament de BAF, de Novartis, que pretén aconseguir l’eficàcia de fingolimod però amb menys efectes secundarios.la millora de la qualitat de vida per als pacients aportada pels nous tractaments orals és un element destacable: “Els pacients estan cansats d’haver de punxar-se i sempre estan desitjant que arribi el primer tractament oral; és un abans i un després”.

 

“Si es comprova la relació entre la flora intestinal i la malaltia, podria tractar-se l’esclerosi múltiple amb antibiòtics”
Simptomatologia

Orella-Guevara es lamenta que els neuròlegs se centrin molt en la immunosupressió i la inmonumodulación dels pacients i de vegades s’oblidin del tractament dels símptomes, que també resulta fonamental. Així, destaca l’aparició de dos tractaments simptomàtics: sativex i fampridina. El primer, derivat del cánabis, redueix en un 30 per cent la espasticidad en els pacients. “És important des del punt de vista econòmic, perquè a les quatre setmanes un sap si el tractament li funciona o no al pacient, amb la qual cosa, si no funciona, es finalitza el tractament i no gastem diners, alguna cosa molt important en aquestes dates de crisis, i si respon sí l’hi donem”. Està aprovat a Espanya, Alemanya, Anglaterra i Canadà. Per la seva banda, la fampridina millora la marxa entre un 20 i un 30 per cent i ja està comercialitzat a Estats Units i a Alemanya.

Altres investigacions van en una línia que ja es coneixia: la importància de la vitamina D en el desenvolupament de la malaltia. “Segueix havent-hi estudis en els quals es demostra que als països en què hi ha més sol, i per tant més vitamina D, hi ha menys possibilitats de tenir esclerosi múltiple”.També s’ha destacat l’ús de la tomografia de coherència òptica per veure la correlació entre el dany del nervi òptic i de l’atròfia cerebral dels pacients.

 

 

 

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/actualidad/relacionan-la-em-con-la-flora-intestinal-en-ratas

 

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.softcatala.org/traductor

¿Cómo puede influir el medio ambiente en la esclerosis múltiple (EM)? Científicos del Instituto de Neurobiología Max Planck, en Múnich (Alemania), están tratando de encontrar la relación. Parten de la siguiente afirmación: el medio ambiente influye en la dieta de los individuos y tanto lo que nos rodea como lo que comemos conforman la flora intestinal bacteriana. La investigación, coordinada por H. Wekerle, director del instituto alemán, ha sido destacada como uno de los puntos candentes del V Congreso del Comité Europeo para el Tratamiento y la Investigación de la Esclerosis Múltiple (Ectrims, en sus siglas en inglés), celebrado en Ámsterdam (Holanda), según Celia Oreja-Guevara, del Hospital La Paz, de Madrid, y coordinadora del Grupo de Enfermedades Desmielinizantes de la Sociedad Española de Neurología.

El trabajo ha consistido en la modificación genética del modelo de la esclerosis múltiple en ratas, la encefalomielitis alérgica experimental (EAE), evitando que tuvieran flora intestinal. Con el objetivo de comprobar la influencia de factores ambientales como el clima, enviaron estas ratas a distintos países, dándoles comida típica de cada sitio, y llegaron a la conclusión de que cada rata desarrollaba una flora intestinal distinta, descubriendo además que en algunos sitios las ratas se recuperaban más fácilmente de la EAE. A partir de ahí, se están desarrollando ensayos clínicos probando dos antibióticos, entre los que se encuentra la vancomicina, para comprobar si tratando a los pacientes con estos fármacos mejoraría la enfermedad. “Aunque de momento hay pocos resultados, es una investigación importante y, si se justifica, probablemente, aparte de tratar la enfermedad con inmunomoduladores, la trataríamos también con antibióticos”, comenta Oreja-Guevara.

“En el congreso se han presentado fármacos orales que mejoran la calidad de vida, y dos sintomáticos para tratar la espasticidad y la marcha”

Tratamientos futuros

Durante el congreso también se han presentado resultados de tratamientos orales que está previsto que se acepten entre 2013 y 2014. Los estudios Allegro y Bravo con laquinimod han concluido que no reduce mucho los brotes, pero sí actúa en la discapacidad, mejorándola hasta en un 40 por ciento. “Lo importante de este medicamento es que parece que no tiene efectos secundarios y que se puede utilizar como neuroprotector en combinación con otros fármacos”. Por otro lado, el Temso, estudio en fase III de la teriflunamida, ha revelado que su eficacia en la reducción de brotes es parecida a la de los inyectables (un 30 por ciento).

El tercer tratamiento oral será el BG12, que reduce los brotes en un 50 por ciento y se trata de un fármaco derivado del arsenal terapéutico empleado en la psoriasis, por lo que tendrá que administrarse tres veces al día. Según explica la especialista, a veces tiene efectos gastrointestinales y hay pacientes que al principio no lo toleran. Además, está en marcha el desarrollo de BAF, de Novartis, que pretende alcanzar la eficacia de fingolimod pero con menos efectos secundarios.La mejora de la calidad de vida para los pacientes aportada por los nuevos tratamientos orales es un elemento destacable: “Los pacientes están cansados de tener que pincharse y siempre están deseando que llegue el primer tratamiento oral; es un antes y un después”.

“Si se comprueba la relación entre la flora intestinal y la enfermedad, podría tratarse la esclerosis múltiple con antibióticos”

Sintomatología

Oreja-Guevara se lamenta de que los neurólogos se centren mucho en la inmunosupresión y la inmonumodulación de los pacientes y a veces se olviden del tratamiento de los síntomas, que también resulta fundamental. Así, destaca la aparición de dos tratamientos sintomáticos: sativex y fampridina. El primero, derivado del cánabis, reduce en un 30 por ciento la espasticidad en los pacientes. “Es importante desde el punto de vista económico, porque a las cuatro semanas uno sabe si el tratamiento le funciona o no al paciente, con lo cual, si no funciona, se finaliza el tratamiento y no gastamos dinero, algo muy importante en estas fechas de crisis, y si responde sí se lo damos”. Está aprobado en España, Alemania, Inglaterra y Canadá. Por su parte, la fampridina mejora la marcha entre un 20 y un 30 por ciento y ya está comercializado en Estados Unidos y en Alemania.

Otras investigaciones van en una línea que ya se conocía: la importancia de la vitamina D en el desarrollo de la enfermedad. “Sigue habiendo estudios en los que se demuestra que en los países en que hay más sol, y por lo tanto más vitamina D, hay menos posibilidades de tener esclerosis múltiple”.También se ha destacado el uso de la tomografía de coherencia óptica para ver la correlación entre el daño del nervio óptico y de la atrofia cerebral de los pacientes.

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

 

http://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/actualidad/relacionan-la-em-con-la-flora-intestinal-en-ratas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content