La doctora María del Pino Reyes acaba de ser nomenada directiva de la Societat Espanyola de Neurologia

La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) és una institució en la qual María del Pino Reyes assumirà les responsabilitats de conscienciació i divulgació de les anomenades malalties neurològiques que, malgrat que tenen una gran prevalença, són poc conegudes per la societat.La doctora María del Pino Reyes acaba de ser nombrada directiva de la Sociedad Española de Neurología

La Sociedad Española de Neurología (SEN) es una institución en la que María del Pino Reyes asumirá las responsabilidades de concienciación y divulgación de las llamadas enfermedades neurológicas que, pese a que tienen una gran prevalencia, son poco conocidas por la sociedad.

– Acaba de ser nomenada vocal de l’Àrea Social de la Junta Directiva de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Quines funcions exercirà ara?
– La principal finalitat és conscienciar i divulgar les malalties neurològiques des del Patronat de la Fundació del Cervell, creada per la SEN per a aquesta fi. Són patologies desconegudes per la gent que tampoc sap les malalties que un neuròleg tracta. Ni tan sols saben la diferència entre un neuròleg i un psiquiatre. Fa uns anys es va fer un estudi que confirmava aquest desconeixement, per això la SEN va iniciar una sèrie de programes de prevenció i informació de certes malalties, com el ictus, dirigides especialment a pacients i familiars. La principal institució de la Neurologia a Espanya treballa des de fa anys per a la millora del benestar dels pacients i dels seus familiars.

– Té alguna cosa que veure en aquesta falta d’informació el fet que algunes d’aquestes malalties no tinguin gran prevalença en la societat?
– Estem parlant de demència, parkinson, esclerosi múltiple, epilèpsia, ictus… Són malalties molt prevalentes, la qual cosa passa és que són conegudes per als pacients i els seus familiars, però no per a la resta de la societat. La idea és millorar la qualitat de vida dels pacients i dels seus familiars. Cal tenir en compte que un patiment neurològic és per exemple la migranya que afecta a un gran percentatge de la població. O el ictus, que és una de les malalties més discapacitantes en els majors, mentre que l’Esclerosi Múltiple és en els joves. Són pocs conegudes, però molt discapacitantes, és a dir, produeixen molts problemes sociosanitaris.

– A més vostè és la responsable de la Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’Hospital Insular. Com ha evolucionat en les seves dues dècades d’existència l’assistència al pacient? Quin és la prevalença a Canàries d’aquesta malaltia?
– Només amb crear una consulta monogràfica ja es va millorar molt l’assistència al pacient. Aquí hi ha la mateixa prevalença que en la resta d’Espanya, es calcula que unes 900 persones estan afectades en Gran Canària.

– Quins són els primers símptomes?
– Es diu Esclerosi Múltiple perquè pot afectar a molts llocs del sistema nerviós i amb símptomes molt variats. Però com totes les malalties en neurologia té certa predilecció per algun lloc, com el nervi òptic, amb el que pot tenir una disminució de la visió per un ull, o el cerebel, que pot tenir falta de coordinació o una part del cos que es paralitza o insensibilitza. En fi, són molt variats i varia d’uns pacients a uns altres.

– Pot afectar al desenvolupament de la malaltia que es trigui a donar un diagnòstic?
– L’assistència de la Neurologia a Espanya ha millorat moltíssim. Fa temps un pacient podia trigar 10 anys a diagnosticar-se. Són pacients joves de 20 o 30 anys i sempre hi ha un alt grau de sospita quan vénen amb aquesta simptomatologia. És la part més dura, a nosaltres no ens preparen per a això, són habilitats que un desenvolupa amb la pràctica. No és fàcil comunicar a una persona que comença a plantejar-se la seva vida que té una malaltia crònica que no es guareix.

– Hi ha alguna cosa genètic darrere?
– Sí, hi ha una predisposició. Però aquestes malalties que no són mendelianas són molt complicades perquè impliquen molts gens. Es treballa molt, però no s’ha esbrinat amb exactitud. Els fills de pares amb Esclerosi Múltiple tenen més possibilitats, però no necessàriament l’han de desenvolupar.

– El diagnòstic ha millorat. També ho ha fet la teràpia?
– Sí, ha millorat moltíssim. Quan jo vaig començar la consulta monogràfica no existien tractaments, era només diagnosticar i fer un seguiment. Avui dia tenim diversos fàrmacs útils i eficaços, surt cada any un de nou. Abans eren tots punxats i ara hi ha fàrmacs orals. Els tractaments són per disminuir o eliminar els brots o millorar els símptomes perquè parlem d’una malaltia crònica que no es guareix. Hi ha una sèrie de símptomes que poden quedar com a seqüela dels brots que són molt molests per a la vida diària, com els trastorns de l’orina. Aquesta part del tractament del pacient és molt important per a la seva vida diària.

– En quant a la investigació, l’esperança segueix residint en les cèl·lules mare?
– La malaltia té diversos aspectes. Estem intentant evitar que es produeixi el dany, però, una vegada produït, el problema és que els brots deixen petites seqüeles i es van acumulant. Podem evitar els brots, però la reparació de la lesió està en les cèl·lules mare.

– Està preocupada per les retallades econòmiques anunciades pel Govern canari?
– Preocupació tenim. De moment ja ens han retallat els nostres sous i les nostres pagues extraordinàries. Estem tots a l’expectativa. Per desgràcia, al polític no li importa massa la qualitat.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.laprovincia.es/sociedad/2011/12/12/reyes-enfermedades-neurologicas-son-discapacitantes/422521.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.softcatala.org/traductor

– Acaba de ser nombrada vocal del Área Social de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Neurología (SEN). ¿Qué funciones desempeñará ahora?
– La principal finalidad es concienciar y divulgar las enfermedades neurológicas desde el Patronato de la Fundación del Cerebro, creada por la SEN para este fin. Son patologías desconocidas por la gente que tampoco sabe las enfermedades que un neurólogo trata. Ni siquiera saben la diferencia entre un neurólogo y un psiquiatra. Hace unos años se hizo un estudio que confirmaba este desconocimiento, por eso la SEN inició una serie de programas de prevención e información de ciertas enfermedades, como el ictus, dirigidas especialmente a pacientes y familiares. La principal institución de la Neurología en España trabaja desde hace años para la mejora del bienestar de los pacientes y de sus familiares.

– ¿Tiene algo que ver en esta falta de información el hecho de que algunas de estas enfermedades no tengan gran prevalencia en la sociedad?
– Estamos hablando de demencia, parkinson, esclerosis múltiple, epilepsia, ictus… Son enfermedades muy prevalentes, lo que pasa es que son conocidas para los pacientes y sus familiares, pero no para el resto de la sociedad. La idea es mejorar la calidad de vida de los pacientes y de sus familiares. Hay que tener en cuenta que un padecimiento neurológico es por ejemplo la migraña que afecta a un gran porcentaje de la población. O el ictus, que es una de las enfermedades más discapacitantes en los mayores, mientras que la Esclerosis Múltiple es en los jóvenes. Son pocos conocidas, pero muy discapacitantes, es decir, producen muchos problemas sociosanitarios.

– Además usted es la responsable de la Unidad de Esclerosis Múltiple del Hospital Insular. ¿Cómo ha evolucionado en sus dos décadas de existencia la asistencia al paciente? ¿Cuál es la prevalencia en Canarias de esta enfermedad?
– Sólo con crear una consulta monográfica ya se mejoró mucho la asistencia al paciente. Aquí hay la misma prevalencia que en el resto de España, se calcula que unas 900 personas están afectadas en Gran Canaria.

– ¿Cuáles son los primeros síntomas?
– Se llama Esclerosis Múltiple porque puede afectar a muchos sitios del sistema nervioso y con síntomas muy variados. Pero como todas las enfermedades en neurología tiene cierta predilección por algún lugar, como el nervio óptico, con lo que puede tener una disminución de la visión por un ojo, o el cerebelo, que puede tener falta de coordinación o una parte del cuerpo que se paraliza o insensibiliza. En fin, son muy variados y varía de unos pacientes a otros.

– ¿Puede afectar al desarrollo de la enfermedad que se tarde en dar un diagnóstico?
– La asistencia de la Neurología en España ha mejorado muchísimo. Hace tiempo un paciente podía tardar 10 años en diagnosticarse. Son pacientes jóvenes de 20 o 30 años y siempre hay un alto grado de sospecha cuando vienen con esta sintomatología. Es la parte más dura, a nosotros no nos preparan para eso, son habilidades que uno desarrolla con la práctica. No es fácil comunicar a una persona que empieza a plantearse su vida que tiene una enfermedad crónica que no se cura.

– ¿Hay algo genético detrás?
– Sí, hay una predisposición. Pero estas enfermedades que no son mendelianas son muy complicadas porque implican muchos genes. Se trabaja mucho, pero no se ha averiguado con exactitud. Los hijos de padres con Esclerosis Múltiple tienen más posibilidades, pero no necesariamente la tienen que desarrollar.

– El diagnóstico ha mejorado. ¿También lo ha hecho la terapia?
– Sí, ha mejorado muchísimo. Cuando yo empecé la consulta monográfica no existían tratamientos, era sólo diagnosticar y hacer un seguimiento. Hoy en día tenemos varios fármacos útiles y eficaces, sale cada año uno nuevo. Antes eran todos pinchados y ahora hay fármacos orales. Los tratamientos son para disminuir o eliminar los brotes o mejorar los síntomas porque hablamos de una enfermedad crónica que no se cura. Hay una serie de síntomas que pueden quedar como secuela de los brotes que son muy molestos para la vida diaria, como los trastornos de la orina. Esa parte del tratamiento del paciente es muy importante para su vida diaria.

– En cuánto a la investigación, ¿la esperanza sigue residiendo en las células madre?
– La enfermedad tiene varios aspectos. Estamos intentando evitar que se produzca el daño, pero, una vez producido, el problema es que los brotes dejan pequeñas secuelas y se van acumulando. Podemos evitar los brotes, pero la reparación de la lesión está en las células madre.

– ¿Está preocupada por los recortes económicos anunciados por el Gobierno canario?
– Preocupación tenemos. De momento ya nos han recortado nuestros sueldos y nuestras pagas extraordinarias. Estamos todos a la expectativa. Por desgracia, al político no le importa demasiado la calidad.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.laprovincia.es/sociedad/2011/12/12/reyes-enfermedades-neurologicas-son-discapacitantes/422521.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content