El PSOE insinua que una modificació en la Llei del Medicament obriria la porta a cobrar medicaments del VIH o cáncer  El PSOE insinúa que una modificación en la Ley del Medicamento abriría la puerta a cobrar medicamentos del VIH o cáncer

Ni els medicaments per al tractament del VIH, ni els de la tuberculosi ni altres de recepta hospitalària com l’interferó beta per l’esclerosi múltiple estaran subjectes a copagament. El Ministeri de Sanitat garanteix la seva gratuïtat , com fins ara, tot i una modificació de la Llei del Medicament que semblava equiparar els medicaments de la farmàcia hospitalària als quals es subministren en les farmàcies a través de recepta mèdica.

El canvi està relacionat amb la implantació de la recepta electrònica per unificar l’aportació de l’usuari si li dispensen el fàrmac a l’hospital o si es recepta al centre de salut i es compren a la farmàcia. Sanitat assegura que només afecta els fàrmacs que també estan a la farmàcia .

El portaveu de Sanitat del Grup Parlamentari Socialista, José Martínez Olmos, va alertar aquest canvi que deixava la porta oberta al copagament per aquests tractaments d’ús hospitalari. Olmos advertia que «aplicar el copagament als medicaments dispensats de manera ambulatòria als hospitals afectaria tractaments com el del VIH / Sida o el de l’hepatitis C, que poden costar fins a 40.000 euros a l’any, una quantitat que no estarà a l’abast de la majoria dels pacients ». Des del departament que dirigeix, Ana Mato, s’assegura que la interpretació del PSOE és «absolutament falsa» i que els medicaments dels hospitals, ja siguin subministrats durant un ingrés hospitalari o de forma ambulatòria, «seguiran estant exempts de pagament».

Modificació del BOE

Dissabte passat, 1 de desembre, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el Reial decret llei 28/2012, de 30 de novembre, de mesures de consolidació i garantia del sistema de la Seguretat Social, que introduïa una modificació de l’article 94 de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, relatiu a les aportacions dels usuaris. En el primer punt d’aquest article s’amplia el concepte de la prestació farmacèutica ambulatòria per incloure-hi, a més dels medicaments dispensats mitjançant recepta mèdica, als quals «es dispensen al pacient mitjançant ordre de dispensació hospitalària a través d’oficines o serveis de farmàcia ».

En concret, les ordres de dispensació hospitalària són el document que s’utilitza per prescriure a pacients no ingressats «medicaments que exigeixin una particular vigilància, supervisió i control, que hagin de ser dispensats pels serveis de farmàcia hospitalària a aquests pacients». D’aquesta manera, en ampliar el concepte de prestació farmacèutica ambulatòria s’estaria també ampliant el ventall de medicaments «subjectes a aportació de l’usuari», l’anomenat copagament farmacèutic, com estableix el segon punt de l’esmentat article 94. «La prestació farmacèutica ambulatòria estarà subjecta a aportació de l’usuari», diu l’articulat després de la seva darrera modificació, per després detallar els percentatges de copagament segons renda del ciutadà estipulats després de la reforma sanitària impulsada pel Ministeri de Sanitat.

Malaltia de Crohn, artritis

Segons fonts parlamentàries consultades per Europa Press, entre els medicaments que requereixen ordre de dispensació hospitalària estan alguns tractaments contra el càncer, l’hepatitis C, l’artritis reumatoide, la psoriasi, l’esclerosi múltiple o nombroses malalties rares . El seu preu varia en funció de la durada dels mateixos i el nombre de dosis requerida.

Per exemple, el fàrmac per l’artritis reumatoide i la malaltia de Crohn adalimumab costa uns 1.127 euros per envàs (que inclou dues xeringues de 40 mil · ligrams), però si es té en compte que el tractament requereix almenys 6 envasos el cost pujaria a uns 6.762 euros. Així mateix, alguns tractaments per a l’esclerosi múltiple com l’interferó beta 1a o 1b, el natalizumab o el fingolimod també requereixen ordre de dispensació hospitalària, i el cost mitjà anual del tractament sol ascendir a uns 14.500 euros per pacient. Sanitat insisteix que la modificació «no canvia res».

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.abc.es/sociedad/20121204/abci-puerta-abierta-cobrar-farmacos-201212041803.html

TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE

Ni los medicamentos para el tratamiento del VIH, ni los de la tuberculosis ni otros de receta hospitalaria como el interferón beta para la esclerosis múltiple estarán sujetos a copago. El Ministerio de Sanidad garantiza su gratuidad, como hasta ahora, pese a una modificación de la Ley del Medicamento que parecía equiparar los medicamentos de la farmacia hospitalaria a los que se suministran en las boticas a través de receta médica.

El cambio está relacionado con la implantación de la receta electrónica para unificar la aportación del usuario si le dispensan el fármaco en el hospital o si se receta en el centro de salud y se compran en la farmacia. Sanidad asegura que solo afecta a los fármacos que también están en la farmacia.

El portavoz de Sanidad del Grupo Parlamentario Socialista, José Martínez Olmos, alertó de este cambio que dejaba la puerta abierta al copago para estos tratamientos de uso hospitalario. Olmos advertía que «aplicar el copago a los medicamentos dispensados de manera ambulatoria en los hospitales afectaría a tratamientos como el del VIH/Sida o el de la hepatitis C, que pueden costar hasta 40.000 euros al año, una cantidad que no estará al alcance de la mayoría de los pacientes». Desde el departamento que dirige, Ana Mato, se asegura que la interpretación del PSOE es «absolutamente falsa» y que los medicamentos de los hospitales, ya sean suministrados durante un ingreso hospitalario o de forma ambulatoria, «seguirán estando exentos de pago».

Modificación del BOE

El pasado sábado, 1 de diciembre, el Boletín Oficial del Estado (BOE) publicó el Real Decreto-ley 28/2012, de 30 de noviembre, de medidas de consolidación y garantía del sistema de la Seguridad Social, que introducía una modificación del artículo 94 de la Ley de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, relativo a las aportaciones de los usuarios. En el primer punto de dicho artículo se amplía el concepto de la prestación farmacéutica ambulatoria para incluir en él, además de a los medicamentos dispensados mediante receta médica, a los que «se dispensan al paciente mediante orden de dispensación hospitalaria a través de oficinas o servicios de farmacia».

En concreto, las órdenes de dispensación hospitalaria son el documento que se utiliza para prescribir a pacientes no ingresados «medicamentos que exijan una particular vigilancia, supervisión y control, que deban ser dispensados por los servicios de farmacia hospitalaria a dichos pacientes». De este modo, al ampliar el concepto de prestación farmacéutica ambulatoria se estaría también ampliando el abanico de medicamentos «sujetos a aportación del usuario», el llamado copago farmacéutico, como establece el segundo punto del citado artículo 94. «La prestación farmacéutica ambulatoria estará sujeta a aportación del usuario», reza el articulado tras su última modificación, para luego detallar los porcentajes de copago según renta del ciudadano estipulados tras la reforma sanitaria impulsada por el Ministerio de Sanidad.

Enfermedad de Crohn, artritis

Según fuentes parlamentarias consultadas por Europa Press, entre los medicamentos que requieren orden de dispensación hospitalaria están algunos tratamientos contra el cáncer, la hepatitis C, la artritis reumatoide, la psoriasis, la esclerosis múltiple o numerosas enfermedades raras. Su precio varía en función de la duración de los mismos y el número de dosis requerida.

Por ejemplo, el fármaco para la artritis reumatoide y la enfermedad de Crohn adalimumab cuesta unos 1.127 euros por envase (que incluye dos jeringas de 40 miligramos), pero si se tiene en cuenta que el tratamiento requiere al menos 6 envases el coste ascendería a unos 6.762 euros. Asimismo, algunos tratamientos para la esclerosis múltiple como el interferón beta 1a o 1b, el natalizumab o el fingolimod también requieren orden de dispensación hospitalaria, y el coste medio anual del tratamiento suele ascender a unos 14.500 euros por paciente. Sanidad insiste en que la modificación «no cambia nada»

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.abc.es/sociedad/20121204/abci-puerta-abierta-cobrar-farmacos-201212041803.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content