Amb 30 anys de dedicació a la Neurologia i als seus pacients, el prestigiós neuròleg participa en nombroses investigacions internacionals. Va impulsar una de les poques unitats assistencials dedicades a l’esclerosi múltiple.Con 30 años de dedicación a la Neurología y a sus pacientes, el prestigioso neurólogo participa en numerosas investigaciones internacionales. Impulsó una de las pocas unidades asistenciales dedicadas a la esclerosis múltiple.

ATÉN a pacients des de 1985 a l’Hospital Macarena, on és cap de secció i dirigeix ​​la unitat d’esclerosi múltiple. El prestigiós neuròleg assisteix cada any a uns 3.000 malalts a l’hospital universitari. El seu afany per oferir el millor als pacients el mantenen en contínua renovació, en contacte amb grups de recerca internacionals i en el treball permanent per aconseguir incorporar a la seva àrea les tècniques més eficaces davant severs problemes que afecten al cervell.

-És Reconegut en la comunitat científica pels seus treballs davant de l’esclerosi múltiple, com va despertar el seu interès?-El Meu interès per l’esclerosi múltiple va començar quan era resident a Màlaga, on veia molts pacients a Urgències, durant les guàrdies. En aquella època no hi havia ressonància. L’esclerosi múltiple té una peculiaritat: a vegades desapareixen els símptomes, de manera que has de confiar en el que algú hagi observat. Quan era resident, a l’hospital no acabaven de creure els diagnòstics, de manera que jo tenia un gran interès per demostrar que hi havia més casos dels que en principi es pensava. Es van realitzar estudis epidemiològics que van demostrar que l’esclerosi múltiple és molt freqüent.
-¿Què Li aporta més orgull?

-Un Nivell d’atenció als pacients que és d’obligada referència. A Espanya només hi ha deu unitats d’esclerosi múltiple.

-Com S’ha avançat?

-Molt. Abans era molt difícil de diagnosticar, fins que va sorgir la ressonància i l’anàlisi de líquid cefaloraquidi.

-Quants Pacients?
-Ara Són 1.700 pacients. Es capten a gairebé a tots.

-Abans Aquests malalts estaven sense diagnosticar i sense tractar.

-Abans Hi havia molts malalts sense diagnosticar. Des de fa 20 anys hi ha tractaments. La indústria farmacèutica té molt més interès. Cada cas que es diagnostica és un client i això facilita el suport a l’estudi de l’esclerosi múltiple.

-Quin És el paper de les associacions de malalts?

-És Clau per difondre la malaltia i donar possibilitats a pacients en aspectes com, per exemple, la fisioteràpia, que no cobreix bé el sistema. És la primera malaltia que produeix discapacitat en adults joves.

-Què Provoca?

-Es Altera la mielina, que és el recobriment de l’axó, la part que condueix de la neurona. Els circuits cerebrals es lesionen i els pacients tenen problemes de memòria i atenció. Hem començat a enfocar la rehabilitació cognitiva per recuperar no només la força, a nivell de fisioteràpia.

-I Els tractaments?

-Fa 20 anys van sorgir els primers tractaments eficaços. Hi pot haver més de deu milions de persones que els prenen al món. Fa quatre anys van començar a aparèixer nous tractaments cada vegada més potents.

-En Quatre anys han aparegut més tractaments que en 20 anys per l’interès de la indústria.

-Sí. I a la investigació.
-Està Augmentant?

-La Incidència augmenta, sobretot en dones.

-A Què es deu?

-Les Malalties immunològiques estan augmentant. La teoria de la higiene fa pensar que alguns hàbits, sobretot la neteja, estan acabant amb alguns paràsits que ens protegien.

-Hàbits Que s’atrofien al sistema.

-Més Que atrofiar, el canvien. Provoquen un treball excessiu del sistema immunològic. Passa amb les al·lèrgies i altres malalties, com el lupus, la psoriasi, la diabetis o l’artritis reumatoide.

-Com?

-En El tub digestiu tenim molts elements biològics que podem modificar amb el menjar o l’ús de medicaments. Altres teories versen sobre la vitamina D, virus i, sobretot, la genètica.

-I L’ELA?

-Una Malaltia tremenda. S’estan començant a realitzar assaigs clínics aquí (Sevilla, Còrdova i Màlaga), amb cèl·lules mare.

-Les Malalties neurològiques semblen difícils de tractar.

-El Alzheimer, el Parkinson i les malalties congènites. Si aconseguíssim millorar la neurodegeneració hi hauria moltes possibilitats enfront d’aquestes malalties; i aquí estem.

-I L’ictus? Sevilla té dues unitats i sembla que està coberta front a aquest problema.

-La Assistència està molt bé, però és encara insuficient. A l’Hospital Macarena tenim una unitat d’ictus amb sis llits i al Virgen del Rocío hi ha una altra unitat amb cinc llits. La unitat d’ictus és el que més ha millorat la qualitat de vida dels pacients.

-Per Què?

-Són Tractats de la manera més convenient possible. A diferència del que passa amb el cor, nosaltres hem de fer sempre una prova d’imatge, un TAC, que cada vegada dóna més informació.Els estudis permeten resoldre amb la fribrinolisis intravenosa, que és parcialment eficaç. També vam començar a utilitzar l’extracció mecànica dels trombes.

-En Què consisteix?

-És Un cateterisme per extreure el trombe que talla la circulació. Temps és cervell: si s’actua ràpid podem recuperar-lo.

-De Què depèn?

-De Mecanismes que no depenen de l’hospital, sinó que el pacient arribi a temps. Hi ha diversos problemes: un és el desplaçament dels pacients, que hauria de ser en helicòpter. De nit, per exemple, els helicòpters no volen. Això no està ben resolt. En alguns casos cal fer el cateterisme; i ara només es realitza de manera oficial a l’Hospital Reina Sofia de Còrdova.

Especialistes hi ha a Sevilla.

Especialistes i sales tenim; però és necessari crear guàrdies perquè aquestes persones estiguin localitzables en una hora.

-El Idoni és incorporar-la.

ATIENDE a pacientes desde 1985 en el Hospital Macarena, donde es jefe de sección y dirige la unidad de esclerosis múltiple. El prestigioso neurólogo asiste cada año a unos 3.000 enfermos en el hospital universitario. Su afán por ofrecer lo mejor a los pacientes lo mantienen en continua renovación, en contacto con grupos de investigación internacionales y en el trabajo permanente para lograr incorporar a su área las técnicas más eficaces frente a severos problemas que afectan al cerebro.

-Es reconocido en la comunidad científica por sus trabajos frente a la esclerosis múltiple, ¿cómo despertó su interés?

-Mi interés por la esclerosis múltiple comenzó cuando era residente en Málaga, donde veía a muchos pacientes en Urgencias, durante las guardias. En aquella época no había resonancia. La esclerosis múltiple tiene una peculiaridad: a veces desaparecen los síntomas, de modo que tienes que confiar en lo que alguien haya observado. Cuando era residente, en el hospital no acababan de creerse los diagnósticos, de modo que yo tenía un gran interés por demostrar que había más casos de los que en principio se pensaba. Se realizaron estudios epidemiológicos que demostraron que la esclerosis múltiple es muy frecuente.
-¿Qué le aporta más orgullo?

-Un nivel de atención a los pacientes que es de obligada referencia. En España sólo hay diez unidades de esclerosis múltiple.

-¿Cómo se ha avanzado?

-Mucho. Antes era muy difícil de diagnosticar, hasta que surgió la resonancia y el análisis de líquido cefalorraquídeo.

-¿Cuántos pacientes?
-Ahora son 1.700 pacientes. Se captan a casi a todos.

-Antes estos enfermos estaban sin diagnosticar y sin tratar.

-Antes había muchos enfermos sin diagnosticar. Desde hace 20 años hay tratamientos. La industria farmacéutica tiene mucho más interés. Cada caso que se diagnostica es un cliente y esto facilita el apoyo al estudio de la esclerosis múltiple.

-¿Cuál es el papel de las asociaciones de enfermos?

-Es clave para difundir la enfermedad y dar posibilidades a pacientes en aspectos como, por ejemplo, la fisioterapia, que no cubre bien el sistema. Es la primera enfermedad que produce discapacidad en adultos jóvenes.

-¿Qué provoca?

-Se altera la mielina, que es el recubrimiento del axón, la parte que conduce de la neurona. Los circuitos cerebrales se lesionan y los pacientes tienen problemas de memoria y atención. Hemos empezado a enfocar la rehabilitación cognitiva para recuperar no sólo la fuerza, a nivel de fisioterapia.

-¿Y los tratamientos?

-Hace 20 años surgieron los primeros tratamientos eficaces. Puede haber más de diez millones de personas que los toman en el mundo. Hace cuatro años comenzaron a aparecer nuevos tratamientos cada vez más potentes.

-En cuatro años han aparecido más tratamientos que en 20 años por el interés de la industria.

-Sí. Y por la investigación.
-¿Está aumentando?

-La incidencia aumenta, sobre todo en mujeres.

-¿A qué se debe?

-Las enfermedades inmunológicas están aumentando. La teoría de la higiene hace pensar que algunos hábitos, sobre todo la limpieza, están terminando con algunos parásitos que nos protegían.

-Hábitos que atrofian al sistema.

-Más que atrofiar, lo cambian. Provocan un trabajo excesivo del sistema inmunológico. Ocurre con las alergias y otras enfermedades, como el lupus, la psoriasis, la diabetes o la artritis reumatoide.

-¿Cómo?

-En el tubo digestivo tenemos muchos elementos biológicos que podemos modificar con la comida o el uso de medicamentos. Otras teorías versan sobre la vitamina D, virus y, sobre todo, la genética.

-¿Y la ELA?

-Una enfermedad tremenda. Se están empezando a realizar ensayos clínicos aquí (Sevilla, Córdoba y Málaga), con células madre.

-Las enfermedades neurológicas parecen difíciles de tratar.

-El alzhéimer, el párkinson y las enfermedades congénitas. Si consiguiéramos mejorar la neurodegeneración habría muchas posibilidades frente a estas enfermedades; y ahí estamos.

-¿Y el ictus? Sevilla tiene dos unidades y parece que está cubierta frente a este problema.

-La asistencia está muy bien, pero es aún insuficiente. En el Hospital Macarena tenemos una unidad de ictus con seis camas y en el Virgen del Rocío hay otra unidad con cinco camas. La unidad de ictus es lo que más ha mejorado la calidad de vida de los pacientes.

-¿Por qué?

-Son tratados de la forma más conveniente posible. A diferencia de lo que pasa con el corazón, nosotros tenemos que hacer siempre una prueba de imagen, un TAC, que cada vez da más información. Los estudios permiten resolver con la fribrinolisis intravenosa, que es parcialmente eficaz. También empezamos a utilizar la extracción mecánica de los trombos.

-¿En qué consiste?

-Es un cateterismo para extraer el trombo que corta la circulación. Tiempo es cerebro: si se actúa rápido podemos recuperarlo.

-¿De qué depende?

-De mecanismos que no dependen del hospital, sino de que el paciente llegue a tiempo. Hay varios problemas: uno es el desplazamiento de los pacientes, que debería ser en helicóptero. De noche, por ejemplo, los helicópteros no vuelan. Esto no está bien resuelto. En algunos casos hay que hacer el cateterismo; y ahora sólo se realiza de manera oficial en el Hospital Reina Sofía de Córdoba.

-Especialistas hay en Sevilla.

-Especialistas y salas tenemos; pero es necesario crear guardias para que estas personas estén localizables en una hora.

-Lo idóneo es incorporarla.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/2286023/tiempo/es/cerebro/si/
se/actua/rapido/
se/puede/recuperar/tras/ictus.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA D
http://www.diariodesevilla.es/article/sevilla/2286023/tiempo/es/cerebro/si/
se/actua/rapido/
se/puede/recuperar/tras/ictus.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content