SOBRE QUÈ PARLEM:
La neurodegeneració és la principal causa de discapacitat permanent en l’esclerosi múltiple i l’efecte dels tractaments immunomoduladors actuals sobre la neurodegeneració és insuficient. Per tant, la neuroprotecció directa i la protecció de la mielina són un objectiu terapèutic important.SOBRE QUÉ HABLAMOS:
La neurodegeneración es la principal causa de discapacidad permanente en la esclerosis múltiple y el efecto de los tratamientos inmunomoduladores actuales sobre la neurodegeneración es insuficiente. Por lo tanto, la neuroprotección directa y la protección de la mielina son un objetivo terapéutico importante.
Orientar la teràpia cap al àcid de detecció de canals de ions 1 (codificada pel gen ASIC1), que contribueix a l’excessiva acumulació intracel · lular de Na (+) i Ca (2 +) perjudicial i la seva sobreexpressió en les lesions agudes de l’esclerosi múltiple, sembla ser una estratègia viable per limitar la lesió cel · lular que és el substrat de la neurodegeneració.
Mentre el bloqueig de ASIC1 a través d’ amilorida , un diürètic estalviador de potassi que es troba actualment disponible per a la hipertensió i la insuficiència cardíaca congestiva, van mostrar efectes neuroprotectors i mieloprotectores en models experimentals d’esclerosi múltiple, aquesta estratègia segueix sense haver-se provat en pacients amb esclerosi múltiple.
CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTUDI:
En aquest estudi de translació, publicat a la revista Brain: a journal of Neurology els investigadors han provat els efectes neuroprotectors de l’amilorida en pacients amb esclerosi múltiple progressiva primària .
En primer lloc, es va avaluar l’expressió del gen ASIC1 a les lesions cerebrals cròniques produïdes, en pacients amb esclerosi múltiple progressiva post-mortem, per identificar l’objectiu del procés de neuroprotecció.
En segon lloc, van provar l’efecte neuroprotector de la amilorida en una cohort de 14 pacients amb esclerosi múltiple primària progressiva utilitzant marcadors d’imatges per ressonància magnètica de la neurodegeneració com a mesures de resultat de neuroprotecció.
Els pacients amb esclerosi múltiple progressiva primària es van sotmetre a una sèrie d’exploracions de ressonància magnètica abans (fase de pretractament) i durant el tractament amb amilorida (fase de tractament) durant un període de 3 anys. El volum de tot el cervell i la integritat del teixit es va mesurar amb alta resolució. En les lesions cerebrals cròniques de pacients amb esclerosi múltiple progressiva, es va demostrar un increment en l’expressió de ASIC1 en els axons i una associació amb els marcadors de dany a les lesions cròniques inactives.
RESULTATS:
En els pacients amb esclerosi múltiple progressiva primària, van observar una reducció significativa en la taxa anual normalitzada de tot el volum del cervell durant la fase de tractament, en comparació amb la fase de pretractament.
D’acord amb aquesta reducció, els investigadors van demostrar que els canvis en els índexs de difusió de dany tissular en les estructures clínicament rellevants de la matèria blanca (cos callós i el tracte corticoespinal) i en les estructures profundes de matèria grisa (tàlem) es van reduir significativament durant la fase de tractament.
CONCLUSIÓ:
Els nostres resultats s’estenen evidència de la contribució de ASIC1 a la neurodegeneració en l’esclerosi múltiple i suggereixen que la amilorida pot exercir efectes neuroprotectors en pacients amb esclerosi múltiple progressiva.
Aquest estudi pilot és el primer estudi translacional en neuroprotecció dirigit a ASIC1, i dóna suport futurs assajos controlats aleatoris de mesura de la neuroprotecció amb amilorida en pacients amb esclerosi múltiple.
Font: PubMed
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://redpacientes.com/social/posts/view/48139/84
Orientar la terapia hacia el ácido de detección de canales de iones 1 (codificada por el gen ASIC1), que contribuye a la excesiva acumulación intracelular de Na (+) y Ca (2 +) perjudicial y su sobreexpresión en las lesiones agudas de la esclerosis múltiple, parece ser una estrategia viable para limitar la lesión celular que es el sustrato de la neurodegeneración.
Mientras el bloqueo de ASIC1 a través de amilorida, un diurético ahorrador de potasio que se encuentra actualmente disponible para la hipertensión y la insuficiencia cardíaca congestiva, mostraron efectos neuroprotectores y mieloprotectores en modelos experimentales de esclerosis múltiple, esta estrategia sigue sin haberse probado en pacientes con esclerosis múltiple.
CARACTERÍSTICAS DEL ESTUDIO:
En este estudio de traslación, publicado en la revista Brain: a journal of neurology los investigadores han probado los efectos neuroprotectores de la amilorida en pacientes con esclerosis múltiple progresiva primaria.
En primer lugar, se evaluó la expresión del gen ASIC1 en las lesiones cerebrales crónicas producidas, en pacientes con esclerosis múltiple progresiva post-mortem, para identificar el objetivo del proceso de neuroprotección.
En segundo lugar, probaron el efecto neuroprotector de la amilorida en una cohorte de 14 pacientes con esclerosis múltiple primaria progresiva utilizando marcadores de imágenes por resonancia magnética de la neurodegeneración como medidas de resultado de neuroprotección.
Los pacientes con esclerosis múltiple progresiva primaria se sometieron a una serie de exploraciones de resonancia magnética antes (fase de pretratamiento) y durante el tratamiento con amilorida (fase de tratamiento) durante un período de 3 años. El volumen de todo el cerebro y la integridad del tejido se midió con alta resolución. En las lesiones cerebrales crónicas de pacientes con esclerosis múltiple progresiva, se demostró un incremento en la expresión de ASIC1 en los axones y una asociación con los marcadores de daño en las lesiones crónicas inactivas.
RESULTADOS:
En los pacientes con esclerosis múltiple progresiva primaria, observaron una reducción significativa en la tasa anual normalizada de todo el volumen del cerebro durante la fase de tratamiento, en comparación con la fase de pretratamiento.
De acuerdo con esta reducción, los investigadores demostraron que los cambios en los índices de difusión de daño tisular en las estructuras clínicamente relevantes de la materia blanca (cuerpo calloso y el tracto corticoespinal) y en las estructuras profundas de materia gris (tálamo) se redujeron significativamente durante la fase de tratamiento.
CONCLUSIÓN:
Nuestros resultados extienden evidencia de la contribución de ASIC1 a la neurodegeneración en la esclerosis múltiple y sugieren que la amilorida puede ejercer efectos neuroprotectores en pacientes con esclerosis múltiple progresiva
Este estudio piloto es el primer estudio traslacional en neuroprotección dirigido a ASIC1, y apoya futuros ensayos controlados aleatorios de medición de la neuroprotección con amilorida en pacientes con esclerosis múltiple.
Fuente: PubMed
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE: