Un estudi suggereix que la immunoteràpia agressiva pot estar indicada per una EM dura en els seus inicis

Els pacients amb l’aparició d’una esclerosi múltiple agressiva (AOMS), que es caracteritza per un curs de la malaltia que progressa ràpidament i l’acumulació de discapacitat, es poden beneficiar dels primers tractaments agressius en lloc de l’enfocament d’escalament que se li va donar l’esclerosi múltiple (EM), segons els investigadors de Weill-Cornell Medical Universitat.

Los pacientes con la aparición de una esclerosis múltiple agresiva (AOMS), que se caracteriza por un curso de la enfermedad que progresa rápidamente y la acumulación de discapacidad, se pueden beneficiar de los primeros tratamientos agresivos en lugar del enfoque de escalamiento que se le dio la esclerosis múltiple (EM), según los investigadores de Weill-Cornell Medical Universidad.

El seu article, titulat “Un estudi de pacients amb esclerosi múltiple agressiva al començament de la malaltia”, va ser publicat a la revista malalties neuropsiquiàtriques i tractamen
Investigadors de Weill van seleccionar un conjunt de criteris que podrien ser fàcilment aplicades en la pràctica clínica per diagnosticar AOMS el termini d’un any després del diagnòstic. Ells són: dues o més recaigudes en l’any després de l’aparició, i dos o més lesions realçades amb gadolini vist en imatges de ressonància magnètica (RM) cerebral; o una recaiguda que es tradueix en la puntuació EDSS inicial sostinguda (Expanded Disability Status Scale) de 3, més dos o més lesions realçades amb gadolini.

Els investigadors van utilitzar els criteris per identificar AOMS entre els 783 pacients a la base de dades de Weill-Cornell Medical College MS, determinant que 58 (7,4%) tenien malaltia agressiva. Entre aquests pacients, 43 van ser inclosos en l’estudi, amb un seguiment mitjà de 54 mesos.

Els resultats van revelar que dels 35 pacients (81%) que van ser tractats amb teràpies tradicionals de primera línia, només dos no van mostrar evidència d’activitat de la malaltia. Vint i dos eren refractaris al tractament i van canviar a una teràpia més agressiva, incloent Tysabri (natalizumab), Rituxan (rituximab), Lemtrada (alemtuzumab), i Cytoxan (ciclofosfamida).

Els vuit pacients restants (19%) rebien teràpia agressiva al començament de la malaltia, i set (87,5%) no van mostrar activitat de la malaltia en el seu últim seguiment.

Aquests resultats suggereixen que els pacients AOMS no podran beneficiar-se d’un enfocament de teràpia escalada convencional, segons els investigadors, i han de ser tractats amb un tractament agressiu precoç o amb una inducció seguida de teràpia de manteniment per a controlar millor la seva progressió de la malaltia.

Su artículo, titulado “Un estudio de pacientes con esclerosis múltiple agresiva al comienzo de la enfermedad”, fue publicado en la revista enfermedades neuropsiquiátricas y tratamientI
Investigadores de Weill seleccionaron un conjunto de criterios que podrían ser fácilmente aplicadas en la práctica clínica para diagnosticar AOMS el plazo de un año después del diagnóstico. Ellos son: dos o más recaídas en el año después de la aparición, y dos o más lesiones realzadas con gadolinio visto en imágenes de resonancia magnética (RM) cerebral; o una recaída que se traduce en la puntuación EDSS inicial sostenida (Expanded Disability Status Scale) de 3, más dos o más lesiones realzadas con gadolinio.

Los investigadores utilizaron los criterios para identificar AOMS entre los 783 pacientes en la base de datos de Weill-Cornell Medical College MS, determinando que 58 (7,4%) tenían enfermedad agresiva. Entre estos pacientes, 43 fueron incluidos en el estudio, con un seguimiento medio de 54 meses.

Los resultados revelaron que de los 35 pacientes (81%) que fueron tratados con terapias tradicionales de primera línea, sólo dos no mostraron evidencia de actividad de la enfermedad. Veinte y dos eran refractarios al tratamiento y cambiaron a una terapia más agresiva, incluyendo Tysabri (natalizumab), Rituxan (rituximab), Lemtrada (alemtuzumab), y Cytoxan (ciclofosfamida).

Los ocho pacientes restantes (19%) recibían terapia agresiva al comienzo de la enfermedad, y siete (87,5%) no mostraron actividad de la enfermedad en su último seguimiento.

Estos resultados sugieren que los pacientes AOMS no podrán beneficiarse de un enfoque de terapia escalada convencional, según los investigadores, y deben ser tratados con un tratamiento agresivo precoz o con una inducción seguida de terapia de mantenimiento para controlar mejor su progresión de la enfermedad.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.ms-uk.org/study-suggests-aggressive-immunotherapy-may-be-indicated-aggressive-ms-080816
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.ms-uk.org/study-suggests-aggressive-immunotherapy-may-be-indicated-aggressive-ms-080816
TRADUCIDO AUTOMÁTICAMENTE POR:
GOOGLE CHROME

Deixa un comentari Cancel·la les respostes