Ni és prou gran ni ha ofert tots els resultats que els seus creadors esperaven, però es tracta d’un dels primers passos per intentar aturar l’esclerosi múltiple (EM). Investigadors de la Universitat d’Ottawa (Canadà) han provat un agressiu tractament per neutralitzar els efectes d’aquesta malaltia, que provoca lesions neurodegeneratives i cròniques en el sistema nerviós central, amb una potent quimioteràpia i un trasplantament de cèl·lules mare.

El tractament, publicat a la revista The Lancet, s’ha desenvolupat en un grup petit de persones, 24 pacients entre els 18 i els 50 anys, al llarg dels últims tretze anys. A la primera fase de l’estudi, se’ls aplicava als pacients una potent quimioteràpia per arrasar amb el seu sistema immunològic i evitar que ataqués al propi malalt; després se’ls aplicava cèl·lules mare hematopoètiques autòlogues, és a dir, procedents de la medul·la òssia. En 23 pacients, aquest tractament frenar les recaigudes i el desenvolupament de noves lesions cerebrals sense necessitat de prendre medicines.

“Vuit van observar una millora estable set anys i mig després del tractament”, expliquen els científics. Les proves a través de ressonàncies magnètiques no van detectar noves activitats de la malaltia. Només a l’acabar el tractament es va detectar una lesió en 327 exàmens Fins i tot després de tres anys, sis pacients, que estaven en les fases més precoces de l’EM, van estar en condicions de tornar a la feina oa estudiar.

Prudència amb el tractament

Aquest estudi s’ha convertit en el primer tractament capaç de produir aquest nivell de control de la malaltia o de recuperació neurològica, “però els riscos propis del tractament limiten el seu ús a gran escala”. El problema fonamental és que una de les persones de l’estudi va morir durant la quimioteràpia per una fallada hepàtica i sèpsia. per aquesta raó, per la petita grandària de la mostra i perquè no hi va haver un grup de control de persones, els autors de l’estudi consideren que cal ser prudents amb el tractament.

“Els assajos clínics més grans seran importants per confirmar aquests resultats”, ha apuntat el doctor Mark Freedman, el líder de la investigació, que ha recalcat que en un futur aquest “tractament agressiu” ha de ser ofert als centres especialitzats en les dues parts l’experiment. malgrat aquestes precaucions, les persones que van estar en l’assaig clínic no han amagat la seva satisfacció per la millora aconseguida. “Jo ja havia acceptat que això era el que la meva vida havia de ser, amb aquest nivell de discapacitat. Però em van donar una segona oportunitat a la vida “, ha assegurat Jennifer Molson a Toronto Star. A ella se li diagnòstic la malaltia en 1997, amb tot just vint anys, i cinc anys més tard va entrar al programa de l’hospital d’Ottawa. “Ara visc una vida totalment normal”, apunta Molson.

L’esclerosi múltiple és una malaltia complicada, ja que hi ha persones que poden romandre pràcticament asimptomàtiques després d’anys d’evolució i hi ha altres amb brots freqüents, deteriorament progressiu marcat o fins i tot, amb curs fulminant. Alguns dels símptomes més habituals són la fatiga, el deteriorament intel·lectual (fins i tot en fases inicials o formes benignes), les alteracions del control motor. Entre els trastorns transitoris més freqüents en l’esclerosi múltiple són les distonies, la crisis epilèptiques, la dificultat per parlar o per caminar. A Espanya, l’EM afecta unes 47.000 persones.

Ni es lo suficientemente grande ni ha ofrecido todos los resultados que sus creadores esperaban, pero se trata de uno de los primeros pasos para intentar parar la esclerosis múltiple (EM). Investigadores de la Universidad de Ottawa (Canadá) han probado un agresivo tratamiento para neutralizar los efectos de esta dolencia, que provoca lesiones neurodegenerativas y crónicas en el sistema nervioso central, con una potente quimioterapia y un trasplante de células madre.

El tratamiento, publicado en la revista The Lancet, se ha desarrollado en un grupo pequeño de personas, 24 pacientes entre los 18 y los 50 años, a lo largo de los últimos trece años. En la primera fase del estudio, se les aplicaba a los pacientes una potente quimioterapia para arrasar con su sistema inmunológico y evitar que atacase al propio enfermo; después se les aplicaba células madre hematopoyéticas autólogas, es decir, procedentes de la médula ósea. En 23 pacientes, este tratamiento frenó las recaídas y el desarrollo de nuevas lesiones cerebrales sin necesidad de tomar medicinas.

“Ocho observaron una mejoría estable siete años y medio después del tratamiento”, explican los científicos. Las pruebas a través de resonancias magnéticas no detectaron nuevas actividades de la enfermedad. Solo al terminar el tratamiento se detectó una lesión en 327 exámenes Incluso después de tres años, seis pacientes, que estaban en las fases más precoces de la EM, estuvieron en condiciones de volver al trabajo o a estudiar.

Prudencia con el tratamiento

Este estudio se ha convertido en el primer tratamiento capaz de producir este nivel de control de la enfermedad o de recuperación neurológica, “pero los riesgos propios del tratamiento limitan su uso a gran escala”. El problema fundamental es que una de las personas del estudio murió durante la quimioterapia por un fallo hepático y sepsis. Por esta razón, por el pequeño tamaño de la muestra y porque no hubo un grupo de control de personas, los autores del estudio consideran que hay que ser prudentes con el tratamiento.

“Los ensayos clínicos más grandes serán importantes para confirmar estos resultados”, ha apuntado el doctor Mark Freedman, el líder de la investigación, quien ha recalcado que en un futuro este “tratamiento agresivo” debe ser ofrecido en los centros especializados en las dos partes del experimento. A pesar de estas precauciones, las personas que estuvieron en el ensayo clínico no han ocultado su satisfacción por la mejoría lograda. “Yo ya había aceptado que esto era lo que mi vida iba a ser, con este nivel de discapacidad. Pero me dieron una segunda oportunidad en la vida”, ha asegurado Jennifer Molson al Toronto Star. A ella se le diagnóstico la enfermedad en 1997, con apenas veinte años, y cinco años más tarde entró en el programa del hospital de Ottawa. “Ahora vivo una vida totalmente normal”, apunta Molson.

La esclerosis múltiple es una enfermedad complicada, ya que hay personas que pueden permanecer prácticamente asintomáticas después de años de evolución y hay otras con brotes frecuentes, deterioro progresivo marcado o incluso, con curso fulminante. Algunos de los síntomas más habituales son la fatiga, el deterioro intelectual (incluso en fases iniciales o formas benignas), las alteraciones del control motor. Entre los trastornos transitorios más frecuentes en la esclerosis múltiple son las distonías, la crisis epilépticas, la dificultad para hablar o para caminar. En España, la EM afecta a unas 47.000 personas.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.elcomercio.es/sociedad/salud/investigacion/201606/10/primer-avance-para-tratamiento-20160610132125-rc.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

 

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.elcomercio.es/sociedad/salud/investigacion/201606/10/primer-avance-para-tratamiento-20160610132125-rc.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ves al contingut