- Es tracta de la primera alteració genètica associada als casos familiars menys freqüents
- Se trata de la primera alteración genética asociada a los casos familiares menos frecuentes
Una mutació en el gen NR1H3 s’incrementa un 70% el risc de desenvolupar esclerosi múltiple, segons descriu avui a la revista Neuron un equip de la Universitat de Columbia Britànica a Vancouver (Canadà).
“Hem trobat la primera mutació que podem dir que causa la malaltia”, respon en un català amb accent anglosaxó Carles Vilariño-Güell, coordinador de l’estudi.
Fins ara s’havien identificat un mig centenar de variants associades amb la malaltia mitjançant estudis d’associació del genoma (GWAS per les sigles en anglès), en mostres que apleguen gairebé 10.000 pacients de 15 països diferents.
“Aquestes alteracions són molt comuns però tenen poc efecte”, s’assegura Vilariño-Güell. El mig centenar d’alteracions augmenta el risc d’emmalaltir entre el 0,11% i el 0,3%. Ara, el nou treball incrementa la predisposició fins a un 70%, fet que suposa un increment del 700% respecte a les anteriors.
Un gen ho explica tot, en alguns casos
Els autors del treball han descrit l’alteració genètica en set pacients amb esclerosi múltiple i antecedents familiars (de primer i / o segon grau), en els quals la malaltia va aparèixer als 34 anys i de forma progressiva.
“Almenys en aquestes famílies la malaltia és monogènica al deure només a aquesta mutació”, afirma sobre la seva troballa Vilariño-Güell. El risc de la població general a desenvolupar esclerosi múltiple és d’una persona de cada 1.000, almenys en la cohort analitzada en l’estudi canadenc.
L’alteració descrita correspon al tipus d’esclerosi múltiple progressiva,que és la menys freqüent i afecta al voltant del 15% del total. En canvi la més habitual es manifesta en brots. Al cap d’unes dècades aquest tipus de malaltia també s’acaba convertint en progressiva pels danys acumulats en el cervell.
Poc comú però de molt valor
Tot i poc freqüent, la mutació pot aportar informació “molt valuosa” per estudiar la malaltia i nous tractaments, valora Pablo Villoslada, responsable del grup de patogenètica i noves teràpies en esclerosi múltiple de l’IDIBAPS, que no ha participat en l’estudi.
En aquest sentit la malaltia d’Alzheimer és un cas paradigmàtic,coincideixen Villoslada i Vilariño-Güell. En aquesta demència les formes hereditàries i menys comuns han contribuït a conèixer els processos biològics que guien el desenvolupament d’una malaltia, que també presenta altres manifestacions més freqüents i massives.
La diana: NR1H3
L’equip de científics ha revisat el material genètic de 2.000 famílies d’una base de dades canadenc per a l’estudi de la susceptibilitat genètica a l’esclerosi múltiple.
La mutació descrita en el gen NR1H3 es troba en el punt d’interacció de dues proteïnes que no poden ajuntar-se i activar la transcripció d’ADN.Això els impedeix dur a terme la seva funció que està en la ruta de la vitamina D -clau perquè el sistema immune funcioni bé-.
Aquest error tenen conseqüències en el sistema nerviós, que està lleugerament mal regulat. A més NR1H3 activa gens que detenen la resposta inflamatòria després que un dany -una infecció, per exemple- s’hagi arreglat, però amb l’alteració és incapaç. Això fa que la inflamació continuï i atac altres zones que no hauria de trepitjar.
Els investigadors han reproduït la malaltia en ratolins, als quals els han introduït la mutació inhibint el gen que conté l’alteració en humans. Els rosegadors han tingut problemes neurològics i una reducció de la producció de mielina, que contribueix a la transmissió d’impulsos nerviosos. Això fa pensar a l’Vilariño-Güell que relativament aviat aconsegueixin tractaments per aquesta malaltia.
Una mutación en el gen NR1H3 incrementa un 70% el riesgo de desarrollar esclerosis múltiple, según describe hoy en la revista Neuron un equipo de la Universidad de Columbia Británica en Vancouver (Canadá).
“Hemos encontrado la primera mutación que podemos decir que causa la enfermedad”, responde en un catalán con acento anglosajón Carles Vilariño-Güell, coordinador del estudio.
Hasta ahora se habían identificado un medio centenar de variantes asociadas con la enfermedad mediante estudios de asociación del genoma (GWAS por sus siglas en inglés), en muestras que reúnen a casi 10.000 pacientes de 15 países diferentes.
“Estas alteraciones son muy comunes pero tienen poco efecto”, cerciora Vilariño-Güell. El medio centenar de alteraciones aumenta el riesgo de enfermar entre el 0,11% y el 0,3%. Ahora, el nuevo trabajo incrementa la predisposición hasta un 70%, lo que supone un incremento del 700% respecto a las anteriores.
Un gen lo explica todo, en algunos casos
Los autores del trabajo han descrito la alteración genética en siete pacientes con esclerosis múltiple y antecedentes familiares (de primer y/o segundo grado), en los que la enfermedad apareció a los 34 años y de forma progresiva.
“Al menos en estas familias la enfermedad es monogénica al deberse solo a esta mutación”, afirma sobre su hallazgo Vilariño-Güell. El riesgo de la población general a desarrollar esclerosis múltiple es de una persona de cada 1.000, al menos en la cohorte analizada en el estudio canadiense.
La alteración descrita corresponde al tipo de esclerosis múltipleprogresiva, que es la menos frecuente y afecta alrededor del 15% del total. En cambio la más habitual se manifiesta en brotes. Al cabo de unas décadas este tipo de enfermedad también se acaba convirtiendo en progresiva por los daños acumulados en el cerebro.
Poco común pero de mucho valor
A pesar de poco frecuente, la mutación puede aportar información “muy valiosa” para estudiar la enfermedad y nuevos tratamientos, valora Pablo Villoslada, responsable del grupo de patogenética y nuevas terapias en esclerosis múltiple del IDIBAPS, que no ha participado en el estudio.
En este sentido la enfermedad de alzhéimer es un caso paradigmático, coinciden Villoslada y Vilariño-Güell. En esta demencia las formas hereditarias y menos comunes han contribuido a conocer los procesos biológicos que guían el desarrollo de una enfermedad, que también presenta otras manifestaciones más frecuentes y masivas.
La diana: NR1H3
El equipo de científicos ha revisado el material genético de 2.000 familias de una base de datos canadiense para el estudio de la susceptibilidad genética a la esclerosis múltiple.
La mutación descrita en el gen NR1H3 se encuentra en el punto de interacción de dos proteínas que no pueden juntarse y activar la transcripción de ADN. Esto les impide llevar a cabo su función que está en la ruta de la vitamina D –clave para que el sistema inmune funcione bien–.
Este error tienen consecuencias en el sistema nervioso, que está ligeramente mal regulado. Además NR1H3 activa genes que detienen la respuesta inflamatoria después que un daño –una infección, por ejemplo– se haya arreglado, pero con la alteración es incapaz. Esto hace que la inflamación continúe y ataque otras zonas que no debería pisar.
Los investigadores han reproducido la enfermedad en ratones, a los que les han introducido la mutación inhibiendo el gen que contiene la alteración en humanos. Los roedores han tenido problemas neurológicos y una reducción de la producción de mielina, que contribuye a la trasmisión de impulsos nerviosos. Esto hace pensar al Vilariño-Güell que relativamente pronto consigan tratamientos para esta enfermedad.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20160601/402201178803/mutacion-riesgo-esclerosis-multiple.html
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20160601/402201178803/mutacion-riesgo-esclerosis-multiple.html