Formada per proteïna MOG, també retarda l’inici la malaltia.Formada por proteína MOG, también retrasa el inicio la enfermedad.

Una vacuna d’ADN que conté glicoproteïna mielínica dels oligodendròcits (MOG) aconsegueix retardar l’inici de la malaltia i redueix els símptomes inflamatoris i degeneratius d’un model animal d’esclerosi múltiple, l’encefalomielitis autoimmune experimental.

Aquesta investigació, liderada pel Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT) i l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR), ha generat vacunes de seqüències d’ADN que donen lloc a les proteïnes implicades en esclerosi múltiple, com la MOG o la NBP, amb l’objectiu de generar una regulació immunològica i frenar l’atac del sistema immunitari davant proteïnes relacionades amb la mielina.

Segons indica Manuel Comabella, neuròleg del CEMCAT i cap de laboratori de recerca en Neuroimmunologia del VHIR, van provar el tractament en els ratolins de forma profilàctica i terapèutica. Així van veure que amb la vacuna que conté MOG administrada dues vegades en catorze dies l’inici de la malaltia es retardava almenys dos dies (una dada significativa en model de ratolí), i que el curs va ser més moderada un cop desenvolupada.

L’objectiu principal de la vacuna era aconseguir un efecte antiinflamatori, però en realitzar un estudi de gens en els ratolins vacunats, van comprovar que tenien alterats aquells relacionats amb processos de neuroprotecció i remielinització.

Arran d’aquests resultats, Comabella explica que el següent pas es basarà en estudis in vitro en limfòcits humans per analitzar si la vacuna produeix en ells efectes similars.

En fases progressives

Com matisa l’expert, tot i que encara es troben lluny d’assajos amb pacients, el paper neuroprotector de la vacuna d’ADN és “molt important” de cara a una futura aplicació, ja que, si bé existeixen teràpies efectives en l’àmbit inflamatori, reduint en gran mesura l’activitat dels brots de la malaltia, “no n’hi ha cap que hagi mostrat benefici en fases progressives d’esclerosi múltiple, on el component és més neurodegeneratiu”. És en aquests casos en què Comabella suggereix que, “probablement, les vacunes d’ADN puguin utilitzar com a complement d’altres teràpies contra la malaltia”.

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:

http://www.gacetamedica.com/gaceta/articulo.aspx?idart=717722&idcat=793&tipo=2

 

TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE

Una vacuna de ADN que contiene glicoproteína mielínica de los oligodendrocitos (MOG) logra retrasar el inicio de la enfermedad y reduce los síntomas inflamatorios y degenerativos de un modelo animal de esclerosis múltiple, la encefalomielitis autoinmune experimental.

Esta investigación, liderada por el Centro de Esclerosis Múltiple de Cataluña (Cemcat) y el Instituto de Investigación Vall d’Hebron (VHIR), ha generado vacunas de secuencias de ADN que dan lugar a las proteínas implicadas en esclerosis múltiple, como la MOG o la NBP, con el objetivo de generar una regulación inmunológica y frenar el ataque del sistema inmunitario frente a proteínas relacionadas con la mielina.

Según indica Manuel Comabella, neurólogo del Cemcat y jefe de laboratorio de investigación en Neuroinmunología del VHIR, probaron el tratamiento en los ratones de forma profiláctica y terapéutica. Así vieron que con la vacuna que contiene MOG administrada dos veces en catorce días el inicio de la enfermedad se retrasaba al menos dos días (un dato significativo en modelo de ratón), y que el curso era más leve una vez desarrollada.

El objetivo principal de la vacuna era lograr un efecto antiinflamatorio, pero al realizar un estudio de genes en los ratones vacunados, comprobaron que tenían alterados aquellos relacionados con procesos de neuroprotección y remielinización.

A raíz de estos resultados, Comabella explica que el siguiente paso se basará en estudios in vitro en linfocitos humanos para analizar si la vacuna produce en ellos efectos similares.

En fases progresivas

Como matiza el experto, aunque aún se encuentran lejos de ensayos con pacientes, el papel neuroprotector de la vacuna de ADN es “muy importante” de cara a una futura aplicación, puesto que, si bien existen terapias efectivas en el ámbito inflamatorio, reduciendo en gran medida la actividad de los brotes de la enfermedad, “no hay ninguno que haya mostrado beneficio en fases progresivas de esclerosis múltiple, donde el componente es más neurodegenerativo”. Es en estos casos en los que Comabella sugiere que, “probablemente, las vacunas de ADN puedan utilizarse como complemento de otras terapias contra la enfermedad”.

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:

http://www.gacetamedica.com/gaceta/articulo.aspx?idart=717722&idcat=793&tipo=2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Skip to content