A mesura que envellim, els petits vasos sanguinis en el cervell es tornen més rígids i, de vegades, es trenquen, causant “microsangrados”, lesions que s’han associat amb malalties neurodegeneratives i deteriorament cognitiu. Fins ara es desconeix si el cervell pot reparar de forma natural aquests petits sagnats.
Un estudi dut a terme amb peixos zebra publicat ” Inmunity ” mostra per primera vegada (vídeo) com les cèl·lules blanques de la sang anomenades macròfags poden literalment agafar els extrems trencats d’un got sanguini, ajuntar-los de nou i enganxar-los. Macròfag significa “gran menjador”, i aquesta és la funció principal d’aquestes cèl·lules: fagocitar (menjar) tots els cossos estranys que s’introdueixen en l’organisme com els bacteris i substàncies de rebuig dels teixits.

“Els microsangrados són freqüents en el cervell humà, en particular en les persones d’edat avançada”, explica Lingfei Luo, un genetista evolutiu de la Universitat del Sud-oest a la Xina. “Creiem que aquest comportament dels macròfags és el principal mecanisme cel·lular per reparar els trencaments dels vasos sanguinis en el cervell.”

El procés de reparació

Per simular una petita hemorràgia com les que ocorren en el cervell humà, Luo i els seus col·legues van aplicar làser en el cervell del peix zebra per provocar la ruptura de petits vasos sanguinis, creant una escissió neta en el teixit amb dos extrems trencats. Després, els investigadors van utilitzar un microscopi especialitzat per veure el que succeïa després.

El procés de reparació es va iniciar al voltant d’una mitja hora després de provocar la lesió amb làser. Un macròfag va arribar al lloc on estava el vas sanguini danyat, va estendre 02:00 “braços” (prolongacions) cap als extrems del vas sanguini trencat i va alliberar diverses molècules d’adhesió per unir-los. A continuació, va ajuntar els dos extrems trencats del vas per enganxar-los. Els investigadors sospiten que les molècules d’adhesió produïdes pels vasos sanguinis també juguen un paper important en la reparació.Un cop reparada el trencament, el macròfag se’n va anar. En total, el procés va durar al voltant de tres hores.

“Al principi, no estàvem segurs de si això era un comportament reparació. Després vam comprovar que el macròfag porta a terme l’adhesió física directa, mitjançant forces de tracció mecànica. Estàvem emocionats. Aquesta és una funció dels macròfags fins ara desconeguda.”

Els investigadors van observar un procés de reparació similar fora del cervell. Quan els investigadors van trencar un got sanguini en l’aleta de peix zebra mitjançant làser, un macròfag va arribar al lloc de la lesió i va estendre els seus protuberàncies per tirar dels extrems del vas sanguini trencat i unir-los.

Els investigadors sí que van observar algunes peculiaritats en aquest procés. Quan van utilitzar un cop de làser per “matar” al primer macròfag que va arribar al lloc de la ferida al cervell, no van arribar més macròfags per ajudar a reparar el trencament, peròsí per “menjar-se” a què els investigadors havien matat. En rares ocasions, podien arribar dues macròfags a la lesió, i cada un agafava un extrem trencat del vas sanguini, però no aconseguien reparar el dany del vas sanguini.

Una via més lenta

Els investigadors van comprovar que els macròfags no són l’únic mecanisme de reparació dels petits vasos sanguinis trencats en el cervell, encara que sembla ser el més ràpid i més eficient. Quan van observar la reparació de vasos sanguinis en un peix zebra que no tenien macròfags, van veure com els extrems trencats del vas sanguini s’estenen lentament per connectar-se, en un procés que dura sis hores.

Encara que l’estudi ha estat dut a terme en peixos, els investigadors creuen que “el sistema de reparació de macròfags vist en el nostre estudi és molt probable que hi hagi també en els éssers humans i ratolins”. Diversos aspectes del desenvolupament vascular i de reparació associats amb els macròfags es conserven en humans i el peix zebra. La microglia [els macròfags del cervell] són necessaris en els ratolins per reparar lesions a la barrera hematoencefàlica, una mena de “duana” que impedeixen que arribin a través de la sang substàncies perjudicials per al cervell. A més, se sap que la microglia envolta la majoria de microhemorràgies capil·lars en els éssers humans.

A medida que envejecemos, los pequeños vasos sanguíneos en el cerebro se vuelven más rígidos y, a veces, se rompen, causando “microsangrados”, lesiones que se han asociado con enfermedades neurodegenerativas y deterioro cognitivo. Hasta ahora se desconoce si el cerebro puede reparar de forma natural esos pequeños sangrados.
Un estudio llevado a cabo con peces cebra publicado “Inmunity” muestra por primera vez (video) cómo las células blancas de la sangre llamadasmacrófagos pueden literalmente agarrar los extremos rotos de un vaso sanguíneo, juntarlos de nuevo y pegarlos. Macrófago significa “gran comedor”, y esa es la función principal de estas células: fagocitar (comer) todos los cuerpos extraños que se introducen en el organismo como las bacterias y sustancias de desecho de los tejidos.

“Los microsangrados son frecuentes en el cerebro humano, en particular en las personas de edad avanzada”, explica Lingfei Luo, un genetista evolutivo de la Universidad del Suroeste en China. “Creemos que este comportamiento de los macrófagos es el principal mecanismo celular para reparar las roturas de los vasos sanguíneos en el cerebro.”

El proceso de reparación

Para simular una pequeña hemorragia como las que ocurren en el cerebro humano, Luo y sus colegas aplicaron láser en el cerebro del pez cebra para provocar la ruptura de pequeños vasos sanguíneos, creando una escisión limpia en el tejido con dos extremos rotos. Luego, los investigadores utilizaron un microscopio especializado para ver lo que sucedía después.

El proceso de reparación se inició alrededor de una media hora después de provocar la lesión con láser. Un macrófago llegó al lugar donde estaba el vaso sanguíneo dañado, extendió dos “brazos” (prolongaciones) hacia los extremos del vaso sanguíneo roto y liberó varias moléculas de adhesión para unirlos. A continuación, juntó los dos extremos rotos del vaso para pegarlos. Los investigadores sospechan que las moléculas de adhesión producidas por los vasos sanguíneos también juegan un papel importante en la reparación. Una vez reparada la rotura, el macrófago se fue. En total, el proceso duró alrededor de tres horas.

“Al principio, no estábamos seguros de si esto era un comportamiento reparación. Después comprobamos que el macrófago lleva a cabo la adhesión física directa, mediante fuerzas de tracción mecánica. Estábamos emocionados. Esta es una función de los macrófagos hasta ahora desconocida.”

Los investigadores observaron un proceso de reparación similar fuera del cerebro. Cuando los investigadores rompieron un vaso sanguíneo en la aleta de pez cebra mediante láser, un macrófago llegó al sitio de la lesión y extendió sus protuberancias para tirar de los extremos del vaso sanguíneo roto y unirlos.

Los investigadores sí observaron algunas peculiaridades en este proceso. Cuando utilizaron un golpe de láser para “matar” al primer macrófago que llegó al sitio de la herida en el cerebro, no llegaron más macrófagos para ayudar a reparar la rotura, pero sí para “comerse” al que los investigadores habían matado. En raras ocasiones, podían llegar dos macrófagos a la lesión, y cada uno agarraba un extremo roto del vaso sanguíneo, pero no lograban reparar el daño del vaso sanguíneo.

Una vía más lenta

Los investigadores comprobaron que los macrófagos no son el único mecanismo de reparación de los pequeños vasos sanguíneos rotos en el cerebro, aunque parece ser el más rápido y más eficiente. Cuando observaron la reparación de vasos sanguíneos en un pez cebra que carecían de macrófagos, vieron cómo los extremos rotos del vaso sanguíneo se extienden lentamente para conectarse, en un proceso que dura seis horas.

Aunque el estudio ha sido llevado a cabo en peces, los investigadores creen que “el sistema de reparación de macrófagos visto en nuestro estudio es muy probable que exista también en los seres humanos y ratones”. Varios aspectos del desarrollo vascular y de reparación asociados con los macrófagos se conservan en humanos y el pez cebra. La microglía [los macrófagos del cerebro] son necesarios en los ratones para reparar lesiones en la barrera hematoencefálica, una especie de “aduana” que impiden que lleguen a través de la sangre sustancias perjudiciales para el cerebro. Además, se sabe que la microglía rodea la mayoría de microhemorragias capilares en los seres humanos.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.abc.es/ciencia/abci-como-celula-sistema-inmune-repara-vaso-sanguineo-cerebro-201605031937_noticia.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

 

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.abc.es/ciencia/abci-como-celula-sistema-inmune-repara-vaso-sanguineo-cerebro-201605031937_noticia.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ves al contingut