L’aïllament social fa que el cervell adult produeixi menor quantitat de mielina a la regió responsable del comportament cognitiu i emocional, segons ha revelat una investigació realitzada amb ratolins. Més específicament, s’ha descobert que l’estrès derivat de l’aïllament social altera la seqüència amb què es formen les cèl · lules productores de mielina, els oligodendròcits. El aislamiento social hace que el cerebro adulto produzca menor cantidad de mielina en la región responsable del comportamiento cognitivo y emocional, según ha revelado una investigación realizada con ratones. Más específicamente, se ha descubierto que el estrés derivado del aislamiento social altera la secuencia con que se forman las células productoras de mielina, los oligodendrocitos.
En l’experiment realitzat, es va aïllar a ratolins adults durant vuit setmanes per induir-hi un estat similar al de la depressió. Després, es va introduir en la prova a un ratolí ‘nou’, un individu que els altres ratolins no havien vist mai. Els exemplars que havien estat aïllats durant vuit setmanes no van mostrar cap interès en interactuar amb el nou individu, és a dir, van passar a seguir un patró d’evasió i de retir social.
Anàlisi posteriors del teixit cerebral d’aquests animals van revelar que presentaven un nivell significativament més baix del normal en el grau de transcripció genètica per als oligodendròcits en l’escorça prefrontal.
La investigació també ha demostrat que aquesta situació pot revertir: després d’un nou període d’integració social dels animals que van ser aïllats, la producció de mielina cerebral es va normalitzar. Això suggereix que la intervenció ambiental és suficient per revertir les conseqüències negatives de l’aïllament social adult, el que obre una nova via de tractament per a trastorns relacionats amb la pèrdua de mielina, com l’esclerosi múltiple.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.revneurol.com/sec/RSS/noticiaImprimir.php?id=3801
TRADUÏT AUTOMÀTICAMENT PER:
LA BARRA DE GOOGLE
En el experimento realizado, se aisló a ratones adultos durante ocho semanas para inducir en ellos un estado similar al de la depresión. Después, se introdujo en la prueba a un ratón ‘nuevo’, un individuo que los otros ratones no habían visto nunca. Los ejemplares que habían sido aislados durante ocho semanas no mostraron interés alguno en interactuar con el nuevo individuo, es decir, pasaron a seguir un patrón de evasión y de retiro social.
Análisis posteriores del tejido cerebral de estos animales revelaron que presentaban un nivel significativamente más bajo de lo normal en el grado de transcripción genética para los oligodendrocitos en la corteza prefrontal.
La investigación también ha demostrado que esta situación puede revertirse: tras un nuevo periodo de integración social de los animales que fueron aislados, la producción de mielina cerebral se normalizó. Esto sugiere que la intervención ambiental es suficiente para revertir las consecuencias negativas del aislamiento social adulto, lo que abre una nueva vía de tratamiento para trastornos relacionados con la pérdida de mielina, como la esclerosis múltiple.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:
http://www.revneurol.com/sec/RSS/noticiaImprimir.php?id=3801