Les malalties neurodegeneratives són aquelles que, cas de l’Alzheimer, l’epilèpsia o el Parkinson, són ocasionades per la destrucció gradual de les neurones cerebrals. Unes malalties la progressió, si més no en el cas específic de l’epilèpsia, podria explicar-se per la incapacitat del sistema immune de ‘netejar’ del cervell les neurones mortes, que en conseqüència acaben acumulant-se i danyant a les seves veïnes vives i funcionals. Així ho mostra un nou estudi dut a terme per investigadors de la Universitat del País Basc (UPV / EHU), primer treball en el qual es descriu el procés de mort neuronal i la fagocitosi per les microglías en el cervell de pacients amb malalties neurodegeneratives.

Quan una neurona mor, les seves restes -o residus- són ràpidament eliminats del cervell perquè els teixits circumdants puguin seguir desenvolupant les seves funcions amb normalitat. I per això, el sistema immune del sistema nerviós central (SNC) compta amb unes cèl·lules altament especialitzades anomenades ‘microglías’ que s’encarreguen de detectar i ‘fagocitar’ -o el que és el mateix, engullir- els elements estranys, cas dels romanents de les neurones mortes. El problema és que, com mostra aquesta nova investigació publicada a la revista « PLOS Biology », això no succeeix així en els cervells dels pacients amb malalties neurodegeneratives.

Microglías ‘incompetents’

Per dur a terme l’estudi, els autors van prendre mostres de teixits cerebrals de pacients amb epilèpsia i models animals -ratones- d’epilèpsia per analitzar qualsevol comportament anòmal del sistema immune a l’hora de netejar el cervell de residus neuronals.

¿I per què cervells de pacients -o animals- amb epilèpsia? Perquè és ben sabut que en cada crisi epilèptica es produeix la mort d’un gran nombre de neurones. I d’acord amb el que s’ha vist en els cervells de persones sense malalties neurodegeneratives, hauria d’esperar que les microglías, proveïdes de nombroses ramificacions en constant moviment per detectar la presència d’elements ‘estranys’, fagocitaran aquestes neurones mortes. El problema és que aquesta neteja no té lloc: les microglías són incapaços de trobar aquestes neurones i destruir-les.

Com explica Amanda Serra, directora de l’estudi, «per a la nostra sorpresa, la fagocitosi per les microglías de les neurones mortes estava absent en l’hipocamp d’humans i models experimentals amb epilèpsia del lòbul temporal mesial, un trastorn neurodegeneratiu major caracteritzat per excitotoxicitat, inflamació i crisi ».

La fagocitosi per les microglías de les neurones mortes estava absent en l’hipocamp d’humans amb epilèpsia del lòbul temporal mesial Amanda Serra

El resultat d’aquesta ‘ceguesa’ de les microglías és l’acumulació de neurones mortes, el que comporta un dany de les cèl·lules neuronals annexes i el desencadenament d’una resposta inflamatòria. I tot això unit dóna lloc al fet que el cervell, ja malalt, empitjori encara més.

Potenciar la fagocitosi

Però no tot són males notícies. La nova troballa obre la porta a la investigació de teràpies dirigides a eradicar, o si més no atenuar, el dany conseqüent amb la “falta de neteja ‘al cervell.

De fet, els investigadors de la UPV / EHU ja estan treballant en el desenvolupament de fàrmacs dirigits a potenciar la fagocitosi i, així, millorar el tractament de l’epilèpsia.

Las enfermedades neurodegenerativas son aquellas que, caso del alzhéimer, la epilepsia o el párkinson, son ocasionadas por la destrucción paulatina de las neuronas cerebrales. Unas enfermedades cuya progresión, cuando menos en el caso específico de la epilepsia, podría explicarse por la incapacidad del sistema inmune de ‘limpiar’ del cerebro las neuronas muertas, que en consecuencia acaban acumulándose y dañando a sus vecinas vivas y funcionales. Así lo muestra un nuevo estudio llevado a cabo por investigadores de la Universidad del País Vasco (UPV/EHU), primer trabajo en el que se describe el proceso de muerte neuronal y la fagocitosis por las microglías en el cerebro de pacientes con enfermedades neurodegenerativas.

Cuando una neurona muere, sus restos –o residuos– son rápidamente eliminados del cerebro para que los tejidos circundantes puedan seguir desarrollando sus funciones con normalidad. Y para ello, el sistema inmune del sistema nervioso central (SNC) cuenta con unas células altamente especializadas denominadas ‘microglías’ que se encargan de detectar y ‘fagocitar’ –o lo que es lo mismo, engullir– los elementos extraños, caso de los remanentes de las neuronas muertas. El problema es que, como muestra esta nueva investigación publicada en la revista «PLOS Biology», esto no sucede así en los cerebros de los pacientes con enfermedades neurodegenerativas.

Microglías ‘incompetentes’

Para llevar a cabo el estudio, los autores tomaron muestras de tejidos cerebrales de pacientes con epilepsia y modelos animales –ratones– de epilepsia para analizar cualquier comportamiento anómalo del sistema inmune a la hora de limpiar el cerebro de residuos neuronales.

¿Y por qué cerebros de pacientes –o animales– con epilepsia? Porque es bien sabido que en cada crisis epiléptica se produce la muerte de un gran número de neuronas. Y de acuerdo con lo visto en los cerebros de personas sin enfermedades neurodegenerativas, debería esperarse que las microglías, provistas de numerosas ramificaciones en constante movimiento para detectar la presencia de elementos ‘extraños’, fagocitaran estas neuronas muertas. El problema es que esta limpieza no tiene lugar: las microglías son incapaces de encontrar estas neuronas y destruirlas.

Como explica Amanda Sierra, directora del estudio, «para nuestra sorpresa, la fagocitosis por las microglías de las neuronas muertas estaba ausente en el hipocampo de humanos y modelos experimentales con epilepsia del lóbulo temporal mesial, un trastorno neurodegenerativo mayor caracterizado por excitotoxicidad, inflamación y crisis».

La fagocitosis por las microglías de las neuronas muertas estaba ausente en el hipocampo de humanos con epilepsia del lóbulo temporal mesialAmanda Sierra

El resultado de esta ‘ceguera’ de las microglías es la acumulación de neuronas muertas, lo que conlleva un daño de las células neuronales anexas y el desencadenamiento de una respuesta inflamatoria. Y todo ello aunado da lugar a que el cerebro, ya enfermo, empeore aún más.

Potenciar la fagocitosis

Pero no todo son malas noticias. El nuevo hallazgo abre la puerta a la investigación de terapias dirigidas a erradicar, o cuando menos atenuar, el daño consecuente con la ‘falta de limpieza’ en el cerebro.

De hecho, los investigadores de la UPV/EHU ya están trabajando en el desarrollo de fármacos dirigidos a potenciar la fagocitosis y, así, mejorar el tratamiento de la epilepsia.

 

INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.abc.es/salud/enfermedades/abci-cerebros-enferman-patologias-neurodegenerativas-no-poder-sacar-basura-201605270259_noticia.html

TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME

 

 

INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.abc.es/salud/enfermedades/abci-cerebros-enferman-patologias-neurodegenerativas-no-poder-sacar-basura-201605270259_noticia.html

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Ves al contingut