Els interferones, un dels tractaments més utilitzats per a l’esclerosi múltiple, semblen no retardar la progressió de la malaltia. Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat British Columbia i del Centre Vancouver Coastal Health (Canadà), els resultats del qual es publiquen en JAMA, presenta importants dades sobre l’impacte de la teràpia amb esclerosi múltiple RR (recaiguda-remissió). Los interferones, uno de los tratamientos más utilizados para la esclerosis múltiple, parecen no retrasar la progresión de la enfermedad. Un estudio realizado por investigadores de la Universidad British Columbia y del Centro Vancouver Coastal Health (Canadá), cuyos resultados se publican en JAMA, presenta importantes datos sobre el impacto de la terapia con esclerosis múltiple RR (recaída-remisión).
El treball, dirigit per Helen Tremlett, Afsaneh Shirani i Joel Oger, mostren que els interferones beta (beta-IFN), receptats per tractar l’esclerosi múltiple (EM), semblen no tenir un impacte mesurable en la progressió, a llarg termini, de la malaltia.
L’equip va examinar els registres de salut vinculats a 2.656 pacients amb EM entre 1985 i 2008, en un estudi de cohorte retrospectiu. Les fonts de les dades inclouen el Ministeri de Salut de British Columbia, PharmaNet i la base de dades sobre Esclerosi Múltiple de British Columbia. La població va incloure a pacients amb EM tractats amb interferones beta (beta-IFN), el tractament més àmpliament utilitzat per l’EM de recaiguda-remissió, així com a pacients amb EM no tractats.
Els investigadors van comprovar que l’administració de beta-IFN no s’associava amb un canvi significatiu en la progressió de la discapacitat. Els resultats, segons els experts, són d’interès per als pacients amb EM de recaiguda-remissió; no obstant això, els investigadors s’apressen a assenyalar que aquestes drogues modificadores de la malaltia encara ofereixen alguns beneficis potencialment significatius per als pacients.
A llarg termini
«Aquest estudi proporciona una informació addicional als pacients i als metges sobre l’efecte a llarg termini d’aquesta classe de medicaments», explica l’autora principal, Helen Tremlett. Segons la investigadora, «aquesta classe de fàrmacs és molt útil en la reducció de les recaigudes, que poden ser importants per als pacients; per tant, no es recomana que els pacients deixin de prendre aquests medicaments. No obstant això, les nostres troballes permeten tenir expectatives més realistes quant als beneficis esperats associats amb el tractament farmacològic».
Els experts creuen que «és possible que alguns pacients obtinguin beneficis a llarg termini del beta-IFN. En aquests moments, estem treballant per identificar als pacients que responen millor al tractament. D’altra banda, el nostre estudi també encoratja la investigació de nous tractaments per l’EM».
Recaigudes
L’EM de recaiguda-remissió es caracteritza per recaigudes o brots durant les quals poden aparèixer nous símptomes, o poden empitjorar els símptomes existents. Les recaigudes són seguides per períodes de remissió, temps durant el qual la persona pot recuperar-se total o parcialment. Aquesta forma d’EM és la més comuna. «Segons els assajos clínics, ha estat evident durant anys que els pacients que reben tractament amb IFN-beta experimenten una reducció en la freqüència de les recaigudes, i en la freqüència de noves lesions, observades per ressonància magnètica», explica Joel Oger. L’investigador afegeix que, no obstant això, «el nou estudi no mostra una associació entre els IFN beta i la discapacitat a llarg termini».
Ara, l’equip d’investigació s’està preparant per a futurs estudis que examinaran altres fàrmacs modificadors de la malaltia. L’esperança és que la investigació condueixi, finalment, a un enfocament individualitzat per al tractament de l’EM.
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.abc.es/salud/noticias/interferones-retrasan-progresion-esclerosis-multiple-12737.html
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
http://www.apertium.org/index.php?id=translatetext
El trabajo, dirigido por Helen Tremlett, Afsaneh Shirani y Joel Oger, muestran que los interferones beta (beta-IFN), recetados para tratar la esclerosis múltiple (EM), parecen no tener un impacto mensurable en la progresión, a largo plazo, de la enfermedad.
El equipo examinó los registros de salud vinculados a 2.656 pacientes con EM entre 1985 y 2008, en un estudio de cohorte retrospectivo. Las fuentes de los datos incluyen el Ministerio de Salud de British Columbia, PharmaNet y la base de datos sobre Esclerosis Múltiple de British Columbia. La población incluyó a pacientes con EM tratados con interferones beta (beta-IFN), el tratamiento más ampliamente utilizado para la EM de recaída-remisión, así como a pacientes con EM no tratados.
Los investigadores comprobaron que la administración de beta-IFN no se asociaba con un cambio significativo en la progresión de la discapacidad. Los resultados, según los expertos, son de interés para los pacientes con EM de recaída-remisión; sin embargo, los investigadores se apresuran a señalar que estas drogas modificadoras de la enfermedad todavía ofrecen algunos beneficios potencialmente significativos para los pacientes.
A largo plazo
«Este estudio proporciona una información adicional a los pacientes y a los médicos sobre el efecto a largo plazo de esta clase de medicamentos», explica la autora principal, Helen Tremlett. Según la investigadora, «esta clase de fármacos es muy útil en la reducción de las recaídas, que pueden ser importantes para los pacientes; por lo tanto, no se recomienda que los pacientes dejen de tomar estos medicamentos. Sin embargo, nuestros hallazgos permiten tener expectativas más realistas en cuanto a los beneficios esperados asociados con el tratamiento farmacológico».
Los expertos creen que «es posible que algunos pacientes obtengan beneficios a largo plazo del beta-IFN. En estos momentos, estamos trabajando para identificar a los pacientes que responden mejor al tratamiento. Por otro lado, nuestro estudio también alienta la investigación de nuevos tratamientos para la EM».
Recaídas
La EM de recaída-remisión se caracteriza por recaídas o brotes durante las cuales pueden aparecer nuevos síntomas, o pueden empeorar los síntomas existentes. Las recaídas son seguidas por períodos de remisión, tiempo durante el cual la persona puede recuperarse total o parcialmente. Esta forma de EM es la más común. «Según los ensayos clínicos, ha sido evidente durante años que los pacientes que reciben tratamiento con IFN-beta experimentan una reducción en la frecuencia de las recaídas, y en la frecuencia de nuevas lesiones, observadas por resonancia magnética», explica Joel Oger. El investigador añade que, sin embargo, «el nuevo estudio no muestra una asociación entre los IFN beta y la discapacidad a largo plazo».
Ahora, el equipo de investigación se está preparando para futuros estudios que examinarán otros fármacos modificadores de la enfermedad. La esperanza es que la investigación conduzca, finalmente, a un enfoque individualizado para el tratamiento de la EM.
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAÍDA DE:
http://www.abc.es/salud/noticias/interferones-retrasan-progresion-esclerosis-multiple-12737.html