Fertilitat, presa de decisions, precaucions, part, lactància, qüestions genètiques … Encara no es coneixen totes les respostes, però una planificació adequada, un bon suport i recomanacions personalitzades en cada cas, resulten de gran ajuda.
Fertilidad, toma de decisiones, precauciones, parto, lactancia, cuestiones genéticas… Aún no se conocen todas las respuestas, pero una planificación adecuada, un buen apoyo y recomendaciones personalizadas en cada caso, resultan de gran ayuda.
Abans de 1950, s’aconsellava a les dones amb EM evitar l’embaràs a causa de la creença que podria empitjorar la seva EM. Durant els últims 40 anys s’han realitzat molts estudis en centenars de dones amb EM, i gairebé tots aquests estudis han arribat a una conclusió diferent: en l’embaràs es redueix el nombre de recaigudes de l’EM, especialment en el segon i tercer trimestre.
Una dona amb EM pot viure el període d’embaràs, part i lactància de la mateixa manera que una dona sense EM. No obstant això, és imprescindible una planificació adequada i tenir un bon suport de la parella, família i amics, que serà especialment important si es produeix algun canvi en l’estat de salut de la dona, ja sigui de forma transitòria oa llarg termini.
També és molt important consultar el neuròleg abans d’intentar concebre, ja que la majoria de tractaments per a l’EM estan contraindicats durant l’embaràs i la lactància.
Llancem llum sobre temes relacionats amb l’embaràs i l’EM ( fertilitat, genètica, presa de decisions, precaucions, part, lactància, etc. ) gràcies a informació de la Federació Internacional d’EM ( MSIF ), amb la revisió, actualització i aportacions de la neuròloga Mar Tintoré ( CEMCAT ).
Afecta l’EM a la fertilitat?
No hi ha evidència que l’EM afecti la fertilitat.
És l’EM hereditària?
Una de les preocupacions més comuns dels pares amb EM és el risc que pot tenir el seu fill d’heretar la malaltia. L’EM no és una malaltia hereditària, encara que si hi ha antecedents el risc de patir-la és lleugerament més alt que el de la població general. Es calcula que, quan un dels dos progenitors té EM, el risc que els fills desenvolupin la malaltia oscil·la entre l’1% i el 4%.
Quan es considera ‘hereditària’ una malaltia?
Normalment es considera que una malaltia és hereditària quan segueix una genètica mendeliana. En aquest cas, la mutació d’un gen és la causa de la malaltia.
Què vol dir que l’EM no sigui hereditària, però que tingui un component genètic?
L’EM es considera una malaltia d’herència poligènica, ja que hi ha més d’un centenar de gens involucrats. Cada un d’aquests gens pot augmentar el risc de tenir una EM, però cap d’ells és causa i cap d’ells és imprescindible per desenvolupar una EM. Es diu que l’EM és una malaltia complexa, ja que és poligènica i més requereix de la confluència de factors ambientals (vitamina D, tabac, virus, etc.).
La decisió
Quins aspectes hauria de considerar per decidir si vaig a tenir un fill o no?
Abans de prendre una decisió és important valorar tot un seguit de factors, de la mateixa manera que ho faria qualsevol altra persona. Entre aquests factors es troben circumstàncies pròpies de la malaltia com el grau de discapacitat actual, el possible grau de discapacitat futur, l’habilitat dels pares per contribuir a la cura ia la criança del nen, el possible suport de la família i amics, etc.
L’EM és una malaltia crònica que pot agreujar-al llarg del temps. Per tant, és important pensar tant a curt com a llarg termini, encara que la majoria de dificultats futures poden solucionar-se amb una planificació adequada en el moment en què apareixen. És recomanable assistir a reunions locals de suport, parlar amb dones que ja hagin gestionat la malaltia i la maternitat a la vegada, consultar a un neuròleg i un obstetra per informar-se, i planificar una bona organització. A més, hem de tenir en compte que la majoria de tractaments per a l’EM estan contraindicats en l’embaràs i la lactància.
Pot afectar l’embaràs al curs de la meva malaltia?
S’ha demostrat que el risc de patir un brot disminueix durant l’embaràs, especialment durant el tercer trimestre. De fet el tercer trimestre de l’embaràs seria un tractament molt eficaç de l’EM! No obstant això, durant els primers mesos després del part, és possible que les dones amb EM pateixin un nou brot de la malaltia i, per tant, en aquest cas és important disposar de suport per cuidar al nen. Atès que durant els mesos de l’embaràs, el risc de tenir un brot disminueix i durant el postpart aquest risc augmenta, es considera que de forma global l’embaràs no modifica el curs de la malaltia. Quant a l’efecte de l’embaràs sobre la discapacitat, aquest és més controvertit. Alguns estudis apunten a la possibilitat que la gestació pugui tenir un efecte protector sobre la discapacitat, però també pot ser degut a que les dones amb malalties menys actives són les que es plantegen un embaràs més freqüentment.
Precaucions especials
Què he de fer si decideixo quedar-me embarassada?
És molt important que, abans de començar a intentar concebre, la dona amb EM consulti al seu neuròleg sobre els medicaments que està prenent per tractar la malaltia, ja que la majoria estan contraindicats durant l’embaràs i la lactància.
¿Varia el risc d’avortament si tinc EM?
No s’ha assenyalat un augment en la freqüència d’avortaments espontanis o problemes d’aquest tipus en les dones amb EM. Alguns tractaments utilitzats en l’EM podrien, però, augmentar el risc d’avortaments espontanis.
Què passa si segueixo un tractament modificador de l’EM ?:
- He de deixar de prendre el tractament si estic embarassada? Amb quanta antelació? Alguns tractaments podrien mantenir fins al moment de la concepció i altres han de ser interromputs abans d’intentar un embaràs. Com cada tractament té un mecanisme d’acció diferent, s’haurà d’individualitzar la recomanació en funció de l’activitat de la malaltia i del tractament utilitzat.
- Què he de fer si em quedo embarassada de manera no planificada? En principi s’ha d’interrompre el tractament i avisar a l’obstetra i al neuròleg, però de nou s’haurà individualitzar la recomanació.
- Si he d’interrompre el tractament durant l’embaràs, quant hauré d’esperar a poder reprendre-? Aquest temps sense tractament afectarà negativament al progrés de la meva malaltia? De nou és important individualitzar la recomanació en funció de si la malaltia estava activa o no abans de l’embaràs i en funció del tractament que estàvem prenent. En la majoria de dones, es pot reprendre el tractament després del part o després de la lactància.
Puc utilitzar corticoides?
Ja hem dit que no és freqüent tenir un brot durant l’embaràs. A més en les ocasions en què aquest passa, sol ser un brot lleu i no requereix de corticoides. No obstant això si es produeix un brot més sever, es pot utilitzar el tractament amb corticoides especialment després del primer trimestre d’embaràs.
Pot afectar l’embaràs als símptomes de l’EM?
Determinats símptomes com la fatiga, els problemes urinaris o el restrenyiment poden empitjorar de forma transitòria durant l’embaràs.
El part
Hi ha algun tractament o procediment mèdic relacionat amb el part (epidural, anestèsia, cesària …) que pugui afectar negativament el curs de la meva malaltia?
Quant al part, les complicacions no són més grans que les de qualsevol altra dona sense la malaltia. Per a les dones amb EM, l’anestèsia general i l’epidural també són formes segures i habituals d’alleujar el dolor. Les pacients que pateixen alteracions sensitives o paràlisi podrien necessitar un control més exhaustiu al final de l’embaràs ja que pot ser que no reconeguin el començament de les contraccions.
Es pot realitzar un part tant per via vaginal com per cesària, segons les necessitats i preferències de cada dona, i les recomanacions de l’obstetra.
Lactància materna
Puc alletar al meu nadó de forma segura?
La lactància materna no està contraindicada en les pacients amb EM, però és possible que, un cop hagi passat el part i el sistema immunològic torni al seu estat basal, hi pugui haver una recaiguda de la malaltia, que sol ser més freqüent en els primers sis mesos després del part. Tot i que no es pot predir qui patirà un brot i qui no, l’evolució de la malaltia durant els mesos previs a l’embaràs és una informació rellevant. Per aquest motiu, el neuròleg de recomanar a la pacient les millors opcions un cop hagi donat a llum com, per exemple, reiniciar immediatament el tractament farmacològic per a la malaltia, entre d’altres.
És compatible la lactància amb el tractament?
Les pacients que comencen a rebre tractament immunomodulador en el post-part immediat han d’interrompre la lactància.
També és aconsellable evitar un cansament extrem, de manera que l’alimentació nocturna hauria d’adequar per tal de permetre un major repòs nocturn de la mare.
Genètica i estudis recents
Existeix algun procediment o prova que em permeti conèixer si el meu fill / a desenvoluparà Esclerosi Múltiple?
En el moment actual, no es pot fer un diagnòstic prenatal ni tampoc disposem de cap mètode de screening per descartar l’EM en un fill / a d’una dona amb EM.
La notícia d’una investigació publicada a Neuron al juny de 2016 relaciona una alteració genètica específica amb l’EM, què hem de saber al respecte?
Un estudi recent assegura que una mutació en un gen incrementa en un 70% la probabilitat de tenir EM en un subgrup de pacients amb més d’un membre afecte d’EM en la seva família, però aquest estudi s’ha de replicar per conèixer millor l’abast d’aquest resultat .
Puc saber si jo tinc aquesta mutació? ¿Aquesta mutació és hereditària?
Fins que aquest estudi no s’hagi desenvolupat en una població més àmplia de pacients amb EM i fins que aquest resultat no s’hagi confirmat, no es recomana realitzar cap estudi genètic individual. Per contra, el consorci internacional que estudia el factor genètic en l’EM, ja està realitzant un estudi a gran escala per confirmar o desmentir aquests resultats.
Aquesta informació ha estat obtinguda de la Federació Internacional d’Esclerosi Múltiple ( MSIF ), amb la revisió, actualització i aportacions de la neuròloga Mar Tintoré, Consultora Sènior al Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya ( CEMCAT ) i directora clínica del Departament de Neurologia / Neuroimmunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.
Imatges extretes del vídeo ” Sexualitat i embaràs amb Esclerosi Múltiple ” ( EMSP )
Antes de 1950, se aconsejaba a las mujeres con EM evitar el embarazo debido a la creencia de que podría empeorar su EM. Durante los últimos 40 años se han realizado muchos estudios en cientos de mujeres con EM, y casi todos estos estudios han llegado a una conclusión diferente: en el embarazo se reduce el número de recaídas de la EM, especialmente en el segundo y tercer trimestre.
Una mujer con EM puede vivir el período de embarazo, parto y lactancia de la misma manera que una mujer sin EM. Sin embargo, es imprescindible una planificación adecuada y tener un buen apoyo de la pareja, familia y amigos, que será especialmente importante si se produce algún cambio en el estado de salud de la mujer, ya sea de forma transitoria o a largo plazo.
También es muy importante consultar al neurólogo antes de intentar concebir, ya que la mayoría de tratamientos para la EM están contraindicados durante el embarazo y la lactancia.
Arrojamos luz sobre temas relacionados con el embarazo y la EM (fertilidad, genética, toma de decisiones, precauciones, parto, lactancia, etc.) gracias a información de la Federación Internacional de EM (MSIF), con la revisión, actualización y aportaciones de la neuróloga Mar Tintoré (Cemcat).
¿Afecta la EM a la fertilidad?
No hay evidencia de que la EM afecte a la fertilidad.
¿Es la EM hereditaria?
Una de las preocupaciones más comunes de los padres con EM es el riesgo que puede tener su hijo de heredar la enfermedad. La EM no es una enfermedad hereditaria, aunque si hay antecedentes el riesgo de padecerla es ligeramente más alto que el de la población general. Se calcula que, cuando uno de los dos progenitores tiene EM, el riesgo de que los hijos desarrollen la enfermedad oscila entre el 1% y el 4%.
¿Cuándo se considera ‘hereditaria’ una enfermedad?
Normalmente se considera que una enfermedad es hereditaria cuando sigue una genética mendeliana. En ese caso, la mutación de un gen es la causa de la enfermedad.
¿Qué significa que la EM no sea hereditaria, pero que tenga un componente genético?
La EM se considera una enfermedad de herencia poligénica, ya que hay más de un centenar de genes involucrados. Cada uno de estos genes puede aumentar el riesgo de tener una EM, pero ninguno de ellos es causa y ninguno de ellos es imprescindible para desarrollar una EM. Se dice que la EM es una enfermedad compleja, ya que es poligénica y además requiere de la confluencia de factores ambientales (vitamina D, tabaco, virus, etc.).
La decisión
¿Qué aspectos debería considerar para decidir si voy a tener un hijo o no?
Antes de tomar una decisión es importante valorar toda una serie de factores, de la misma manera que lo haría cualquier otra persona. Entre estos factores se encuentran circunstancias propias de la enfermedad como el grado de discapacidad actual, el posible grado de discapacidad futuro, la habilidad de los padres para contribuir al cuidado y a la crianza del niño, el posible apoyo de la familia y amigos, etc.
La EM es una enfermedad crónica que puede agravarse a lo largo del tiempo. Por lo tanto, es importante pensar tanto a corto como a largo plazo, aunque la mayoría de dificultades futuras pueden solucionarse con una planificación adecuada en el momento en que aparecen. Es recomendable asistir a reuniones locales de apoyo, hablar con mujeres que ya hayan gestionado la enfermedad y la maternidad a la vez, consultar a un neurólogo y un obstetra para informarse, y planificar una buena organización. Además, debemos tener en cuenta que la mayoría de tratamientos para la EM están contraindicados en el embarazo y la lactancia.
¿Puede afectar el embarazo al curso de mi enfermedad?
Se ha demostrado que el riesgo de sufrir un brote disminuye durante el embarazo, especialmente durante el tercer trimestre. De hecho el tercer trimestre del embarazo sería un tratamiento muy eficaz de la EM! Sin embargo, durante los primeros meses después del parto, es posible que las mujeres con EM sufran un nuevo brote de la enfermedad y, por lo tanto, en este caso es importante disponer de apoyo para cuidar al niño. Dado que durante los meses del embarazo, el riesgo de tener un brote disminuye y durante el postparto este riesgo aumenta, se considera que de forma global el embarazo no modifica el curso de la enfermedad. En cuanto al efecto del embarazo sobre la discapacidad, éste es más controvertido. Algunos estudios apuntan a la posibilidad de que la gestación pueda tener un efecto protector sobre la discapacidad, sin embargo también puede deberse a que las mujeres con enfermedades menos activas son las que se plantean un embarazo más frecuentemente.
Precauciones especiales
¿Qué tengo que hacer si decido quedarme embarazada?
Es muy importante que, antes de empezar a intentar concebir, la mujer con EM consulte a su neurólogo sobre los medicamentos que está tomando para tratar la enfermedad, ya que la mayoría están contraindicados durante el embarazo y la lactancia.
¿Varía el riesgo de aborto si tengo EM?
No se ha señalado un aumento en la frecuencia de abortos espontáneos o problemas de este tipo en las mujeres con EM. Algunos tratamientos utilizados en la EM podrían, sin embargo, aumentar el riesgo de abortos espontáneos.
¿Qué ocurre si sigo un tratamiento modificador de la EM?:
- ¿Tengo que dejar de tomar el tratamiento si estoy embarazada? ¿Con cuánta antelación?Algunos tratamientos podrían mantenerse hasta el momento de la concepción y otros deben ser interrumpidos antes de intentar un embarazo. Como cada tratamiento tiene un mecanismo de acción diferente, se deberá individualizar la recomendación en función de la actividad de la enfermedad y del tratamiento utilizado.
- ¿Qué debo hacer si me quedo embarazada de forma no planificada? En principio se deberá interrumpir el tratamiento y avisar al obstetra y al neurólogo, pero de nuevo se deberá individualizar la recomendación.
- Si tengo que interrumpir el tratamiento durante el embarazo, ¿cuánto tendré que esperar a poder retomarlo? ¿Este tiempo sin tratamiento afectará negativamente al progreso de mi enfermedad? De nuevo es importante individualizar la recomendación en función de si la enfermedad estaba activa o no antes del embarazo y en función del tratamiento que estábamos tomando. En la mayoría de mujeres, se puede retomar el tratamiento después del parto o tras la lactancia.
¿Puedo usar corticoides?
Ya hemos dicho que no es frecuente tener un brote durante el embarazo. Además en las ocasiones en que éste ocurre, suele ser un brote leve y no requiere de corticoides. Sin embargo si se produce un brote mas severo, se puede utilizar el tratamiento con corticoides especialmente después del primer trimestre de embarazo.
¿Puede afectar el embarazo a los síntomas de la EM?
Determinados síntomas como la fatiga, los problemas urinarios o el estreñimiento pueden empeorar de forma transitoria durante el embarazo.
El parto
¿Existe algún tratamiento o procedimiento médico relacionado con el parto (epidural, anestesia, cesárea…) que pueda afectar negativamente al curso de mi enfermedad?
En cuanto al parto, las complicaciones no son mayores que las de cualquier otra mujer sin la enfermedad. Para las mujeres con EM, la anestesia general y la epidural también son formas seguras y habituales de aliviar el dolor. Las pacientes que sufren alteraciones sensitivas o parálisis podrían necesitar un control más exhaustivo al final del embarazo ya que puede que no reconozcan el comienzo de las contracciones.
Se puede realizar un parto tanto por vía vaginal como por cesárea, según las necesidades y preferencias de cada mujer, y las recomendaciones del obstetra.
Lactancia materna
¿Puedo amamantar a mi bebé de forma segura?
La lactancia materna no está contraindicada en las pacientes con EM, pero es posible que, una vez haya pasado el parto y el sistema inmunológico vuelva a su estado basal, pueda existir una recaída de la enfermedad, que suele ser más frecuente en los primeros seis meses después del parto. Aunque no se puede predecir quién sufrirá un brote y quién no, la evolución de la enfermedad durante los meses previos al embarazo es una información relevante. Por este motivo, el neurólogo debe recomendar a la paciente las mejores opciones una vez haya dado a luz como, por ejemplo, reiniciar inmediatamente el tratamiento farmacológico para la enfermedad, entre otras.
¿Es compatible la lactancia con el tratamiento?
Las pacientes que comienzan a recibir tratamiento inmunomodulador en el post-parto inmediato deben interrumpir la lactancia.
También es aconsejable evitar un cansancio extremo, por lo que la alimentación nocturna tendría que adecuarse con el fin de permitir un mayor reposo nocturno de la madre.
Genética y estudios recientes
¿Existe algún procedimiento o prueba que me permita conocer si mi hijo/a desarrollará Esclerosis Múltiple?
En el momento actual, no se puede hacer un diagnóstico prenatal ni tampoco disponemos de ningún método de screening para descartar la EM en un hijo/a de una mujer con EM.
La noticia de una investigación publicada en Neuron en junio de 2016 relaciona una alteración genética específica con la EM, ¿qué debemos saber al respecto?
Un estudio reciente asegura que una mutación en un gen incrementa en un 70% la probabilidad de tener EM en un subgrupo de pacientes con más de un miembro afecto de EM en su familia, pero este estudio debe replicarse para conocer mejor el alcance de este resultado.
¿Puedo saber si yo tengo esa mutación? ¿Esa mutación es hereditaria?
Hasta que este estudio no se haya desarrollado en una población más amplia de pacientes con EM y hasta que este resultado no se haya confirmado, no se recomienda realizar ningún estudio genético individual. Por el contrario, el consorcio internacional que estudia el factor genético en la EM, ya está realizando un estudio a gran escala para confirmar o desmentir estos resultados.
Esta información ha sido obtenida de la Federación Internacional de Esclerosis Múltiple (MSIF), con la revisión, actualización y aportaciones de la neuróloga Mar Tintoré, Consultora Senior en el Centro de Esclerosis Múltiple de Cataluña (Cemcat) y directora clínica del Departamento de Neurología/Neuroinmunología del Hospital Universitario Vall d’ Hebron de Barcelona.
Imágenes extraídas del vídeo “Sexualidad y embarazo con Esclerosis Múltiple” (EMSP)
INFORMACIÓ ORIGINAL EXTRETA DE:
http://www.esclerosismultiple.com/embarazo-y-esclerosis-multiple/
TRADUÏT AUTOMÁTICAMENT PER:
GOOGLE CHROME
INFORMACIÓN ORIGINAL EXTRAIDA DE:
http://www.esclerosismultiple.com/embarazo-y-esclerosis-multiple/